Geriàtrix necessitava puntuar per assolir l'ascens de categoria i ho va aconseguir en un exercici encomiable de bon joc i millor rotllo davant d'un equip molt tancat al darrera i que només va donar mostres de perill en jugades aïllades, molt esporàdicament. El partit va quedar orfe de gols, no d'ocasions, però va proporcionar als taronges el punt vital que culminava una temporada amb clara línia ascendent.
El clàssic 2-2-2 de Geriàtrix va funcionar bé des del primer minut, amb incorporacions meritòries a l'atac de la línia de defensa i punxots sense miraments de LluísCa que a punt van estar d'obrir el marcador. El mig del camp va estar molt treballador, cobrint una bona quantitat de quilòmetres, i això que algú va venir sense botes i va haver de jugar amb unes bambes descordades de prestat. La davantera va generar perill i va portar a terme una lluita sorda contra la defensa immòbil del Sant Pol Traders, que van optar per refusar el perill amb contundència (o sigui, enviant la pilota més d'una, de dos i de tres vegades fora del recinte). Destacar les impressionants i compensades curses en horitzontal de XaviGo. Capítol apart mereix l'actuació de Josep Maria, que davant de la manca d'acció sota els pals va escalfar-se a base de crits d'ànim i colocació als seus companys.
Només va faltar el gol, que es va ensumar en moltes ocasions. Potser si en RafaN s'hagués posat les botes al peu correcte hauria entrat alguna...
En fi, gran partit, millor hamburguesa i el vestidor una mica petit per a tants peus, ungles i pels.
bones vacances! Bep, no cal que tornis.
