dilluns, 22 de desembre del 2008

Un empat que queda curt

L'allau de notícies generades aquesta setmana (sembla que el LluisCap té poca feina -a més de ganes de posar-se ens jardins de forma involuntària-) i la dificultat per trobar un moment han retardat la publicació del post del partit més del que hauríem volgut.

Per fi s'ha fet el sopar de Nadal amb una notable convocatòria i amb un final de festa més aviat justet en número.

Al que anàvem;
Clica per la crònica!




GERIATRIX F. C. 2 – 2 F7 San Miguel
Un puntet més.


El partit contra F7 San Miguel va començar com sempre. Un matiner gol “tonto” i a patir!

Els Miguelers treuen de banda a l'alçada de l'àrea i troben només l'oposició del JoanCa que cobreix la sacada -be-, gairebé a dos metres del que treu. Dos tios sols, sols, sols -només una vegada en la història algú ha estat més sol! - i el Bep que surt a la desesperada a cobrir-ne a un d'ells. Lamentable si el porter ha de fer tasques de cobertura! ... I el 0 a 1.

L'equip va reaccionar i va aconseguir remuntar el partit, primer amb un gol del Marcos aprofitant el rebuig del porter en un potent xut del Rafa i després, la jugada que ja s'està convertint en clàssica; assistència del JordiDo i remat de l'Enri.

No es va saber aprofitar l'avantatge al marcador ni tampoc que el contrari estès asfixiat per la manca de canvis. No vam saber aprofitar l'avantatge de tenir tres jugadors de refresc i vam cometre de nou els errors de canviar massa jugadors de cop sense pensar-ho. Hauríem d'aprendre a gestionar la banqueta quan hi ha tres reserves -per mi, la quantitat òptima-, sobretot si els altres treuen l'anima per la boca.

El Marcos va enviar al travesser un xut a escassos metres de la porteria, en un lloable intent de col·locar-la per l'escaire. I el LluisCap, que si tingues la capacitat de "pensar el futbol" a l'alçada de la seva capacitat pulmonar seria brasiler i es diria Dani Alves, va cometre algunes faltes.

I va ser de falta. D'estratègia escatològica, (perquè va ser per cagar-se!). El que millor xutava dels Miguelers (va fer un pal treient de porteria en un dels nombrosos xuts que va intentar) va fer un xutet/passada de canari que va anar a parar al seu company, a un metre de la porteria i absolutament sol, sol, sol -aquest sí que és el tio que ha estat més sol del mon- que només ha d'aixecar una cama per fer-se una “auto-sotana” que acaba en el gol de l'empat.

Que es va jugar una mica millor? No ho se, crec que no, però podria ser.
Que el punt aconseguit i els resultats dels rivals directes ens van be? Per descomptat.


Però, a mi personalment, em deixa molt mal regust veure com partit a partit es cometen els mateixos errors, sempre en la mateixa zona del camp i que encara es discuteixi si s'ha de jugar més a l'atac o no, o que s'ha de pujar més...

Deixem-nos de collonades! Amb una mica més d'atenció i una defensa un mica més guarnida, hauríem guanyat el partit segur. No som el Barça ni el Madrid. Som Geriatrix i hem de jugar al que hem de jugar; assegurar darrere i davant, ja arribarem! I si no, repasseu estadístiques.


2 COMENTARIS. I tu, que dius?:

Anònim ha dit...

Avui no puc venir.

Si falta gent faria un esforç sobrehumà i vindria, però sembla que en el sopar ja vau quedar que venieu quasi tots.

Sort! (I almenys un empatet!!)

Anònim ha dit...

Bep, ja veig que a ti tampoc t'ha tocat la loteria, tranqui a mi tampoc. Je, je...
Vinc aquesta nit!
Lluis Cap
Redactor que no l'ha tocat la Loteria