Body Paint 7 - Arabia Saudí

Hola Fans:
Abans de res, informació del proper partit:

Dimecres, 4 de febrer
Hora: 21.30
Geriatrix - Sustancia Navarra
(Anada Sustancia Navarra 3 - Geriatrix - 4)

... i ara la crònica d'aquesta espectacular pintura al cos.

A GeriatrixNews volem coneixer noves cultures i escultures plena de vida com aquesta noia pintada.

Avui toca l'homenatge a la sel.lecció de futból d'Arabia Saudí, el color blanc afavoreix bastant be a aquesta model.

La veritat es que Arabia Saudí jo la conec ben poc, però us deixo informació aquí per que vosaltres mateixos trèieu les vostres conclusions.

Mini Crónica de l'últim partit:
Referent a l'ultim partit contra "Los Torrentes" millor oblidar-lo i tirar endavant. Va ser com el vent del passat cap de setmana.

Ara nois, ens tenim que espavilar, aixecar nos de terra i acabar de la manera més digna aquests últims tres partit de la primera fase.
Podem aconseguir-ho.

Lluís Cap, aixecant del cap!

“Es la uña de Dios”

Amb aquesta sentència va valorar l’Enri el gran partit del LluisCap.
Un partit que es va jugar gracies als “extra-comunitaris” Jandro i Edu ja que les baixes ahir van arribar al rècord absolut; vuit. I el que és pitjor, quatre d’elles inesperades.

Clica per veure la crònica d’un partit excepcional.


GERIATRIX 2 – 2 Banco Guipuzcoano
Un excel·lent gol del LluisCap que val un punt d’or. Per LoBep.

A les 21.30 tres jugadors de GERIATRIX i dos “extracomunitaris” sobre la gespa i dos jugadors més canviant-se a corre-cuita. Aquest era “l’exèrcit” que havia d’intentar treure alguna cosa positiva davant el segon classificat, i amb la necessitat imperiosa d’aconseguir-ho.

Primera part; la fàbula –real- dels calçots.
Molt ben posicionats i intentant racionalitzar les energies, vam saber aguantar el tipus i anavem creant ocasions. GERIATRIX va saber desfer-se de la pressió angoixant dels “banquers”, que ens cobrien fins i tot el servei de porta.
A mesura que el temps anava passant, els del Guipuzcoano anaven perdent força. I l’Edu també.

El meu amic Ramon –a qui fa massa temps que no veig- es va apuntar al concurs de calçots de Valls. Hi anava ben esmorzat –entrepà de mitja barra amb pernil i pa amb tomàquet i una gerra de mig litre de cervesa- i a l’hora del concurs, sucava pa al romesco mentre deglutia els calçots i no parava de beure vi i menjar pa amb romesco entre calçot i calçot. Va quedar segon.

Ahir l'Enri, que no va parar de córrer i va jugar a la seva alçada habitual, venia de jugar a squash. Com el Ramon, el meu amic, l’Enri no en té prou amb el menú normal. L’Enri s’ha d’atipar be abans de fotre’s un tiberi.
L’Edu, que també va anar a jugar a squash, no hauria de menjar pa entre calçot i calçot! Pobre!! Va fer un gran partit, però a cada cursa li precedia un seguit d’esbufecs que feia patir!!
Això si, va aguantar com un campió i fins i tot va poder marcar en alguna ocasió. Excel·lent el seu treball i el seu ajut.

I es va aconseguir. La primera part es va acabar en el moment just. Un minut més i més d’un treu la "papilla". I com uns homenets! Zero a zero i podíem estar guanyant si l'Albert no hagues tingut temps per pensar en l'última jugada.

I a la segona, el miracle.
Sense dubte, el millor partit del LluisCap. Extraordinàriament disciplinat, lluitador i amb un parell de... pulmons. Ha après a treballar en defensa i ha sabut jugar provocant menys faltes i aguantant més al rival. Pujant a l’atac només quan calia i tornant al primer crit. Està en una progressió envejable.

Però no van ser flors i violes.
La segona part va començar força be. El cansament s’anava notant però semblava afectar més als del banc tot i que tenien un canvi.

Però no cedien en la pressió i hi havia problemes a l’hora de treure la pilota del darrere. Servint de porta, l’Enri cedeix en curt a l’Edu. Les cames ja no li responen com voldria i el control li surt llarg, a dos pams de la línia de l’àrea i a dos metres del millor davanter contrari. L’1 a 0 semblava col·lapsar tot l’esforç fins el moment.

Es va seguir intentant una vegada i una altra. Els dels diners ja no podien pressionar tant. L’Edu revifava de tant en tant i combinava amb el Jandro com si haguessin jugat sempre junts. Però la pilota no volia entrar.

De cop i volta, en una jugada aparentment innòcua, l’Enri, gairebé des de l’altre camp –i quant dic l’altre camp em refereixo al camp del costat!- i a l’alçada de la tòpica línia de mitjos fa un intent de xut a porta. La pilota, més fluixa que forta, s’acosta a la porteria donant petits bots mentre s’escolta el lament del botxí; “Vaya mierda de chut!”.
Si la pilota fa uns 20 cm de diàmetre, el porter en va deixar lliures 21. I per allà va passar. L’increïble empat pujava al marcador.

I aguantant com a valents, veient com anava la cosa, començàvem a donar per més que bo l’empat. Toc i control. Només es va badar –la "pàjara" característica- un parell de minuts. Tot controlat. O això semblava.

En un contraatac “guiputxi”, el davanter se’n va amb certa facilitat d’un Edu ja esgotat. Només té al davant al porter, a qui veu apropar-se ràpidament traient fum pels queixals. Una"mole" de 95 quilos llançant-se –a per la pilota- en la teva direcció ha de fer una mica de por, no? Be, una mica de por i una mica de mal.

Retorçant-se de dolor desprès d’haver aconseguit passar la pilota i impactar amb el peu –si, sense voler, però una mica en planxa- del porter. I penal.
Sincerament, estic segur que hi ha falta, però almenys un pam fora de l’àrea. Però no val a protestar i encara menys si has deixat fora de combat al rival. I era dels bons.
Aquest cop no hi ha miracle –ja se’n han parat dos, de penals- i ens avancen al marcador.

Tot menys la fe. Es lluita amb les forces –poques- que queden sense defallir –o defallint el menys possible-. I arriba la millor jugada de la història de GERIATRIX.
LluisCap agafa la pilota en camp propi i avança. Segur que si haguéssim jugat contra quinze, també se’ls hauria cruspit. Ronaldo contra el Compos, Messi contra el Getafe. Maradona contra Anglaterra; LluisCap contra Banco Guipuzcoano.

Un darrere l’altre, passant entre dos rivals alhora i sortint-se dels següents. Un, dos tres quatre... saltant-se els obstacles com qui passa pantalles a la PlayStation fins entrar a l’àrea.
Aixeca la cama. Carrega l’arma, Carrega l’ànima.
Ho aposta tot al mateix número i confia amb l’única part del seu peu que –creu ell- serveix per xutar. El burxot descomunal s’acosta com una bala al suau llit de la xarxa. Aquest cop si. ”La ungla de Deu” ha impactat de ple amb la maltractada pilota. Com una exhalació. Rassa i potent. I a dins.

Una jugada que culmina el millor partit del LluisCap i un dels més èpics de GERIATRIX. Un partit que hauria pogut decidir Jandro en una de les últimes jugades del partit. I que segur s’hauria guanyat amb –almenys- un canvi. Però tant és. L’empat és boníssim.
Segons les estadístiques “només” ens quedarien 6 punts per la salvació dels 12 que queden per jugar. Cal confiar en alguna cosa més que en la ungla divina.

Sincerament, crec que ho aconseguirem.

Cal mencionar que el partit de tot l’equip ha estat gairebé perfecte. Que res del que s’ha explicat a la crònica no podria haver passat sense la resta de l’equip. Un equip format per LoBep, LluisCap, Enri, el Mister i JordiDo, amb la col·laboració inestimable i imprescindible del Jandro i de l’Edu (és el segon partit dels dos), que per mi –i encara que algú no hi estigui d'acord– podrien venir cada dia.


I dilluns, "Los Torrentes".

Objectiu; 7 punts (Últimes noticies v. 2.0)

(En granate els canvis de la versió 1.0. En vermell les darreres novetats)

Aquest dimecres comença una dura travessia cap a la utopia. Necessitem arribar a un mínim de 20 punts per salvar la categoria. I ens en falten 7.

Des de que vam començar a jugar només un equip d'entre totes les categories ha necessitat sumar 22 punts per no baixar, i molts s'han salvat amb 19. Alguns fins i tot han salvat la pell amb 18.

Amb una mica de sort, aquest dimecres els “banquers” no es presenten (hi ha derbi per la tele) i ja en tenim tres més al sac!

Pel que pugui ser, més val que hi anem amb totes les ganes posades a defensar la categoria posant-hi ganes, disciplina i cervell. Ja ho hem fet altres vegades, no?

Fins ara s'han convocat els Jordis (2), el Mister, el LluisCap, l'Enri i LoBep

L'Agus, que ja camina i que s'enfronta a la segona fase de recuperació i el JoanCa, constipat, són baixes (be, en realitat són "alts" -passen del metre 90 cm-, però si, són "baixes"!). El Marcos és baixa d'última hora per problemes estomacals.
El LluisJo tampoc no vindrà. El JosepMa pot ser que no arribi a temps per problemes de viatges.

El RafaNa surt de l'enèsima lesió i no sabem com està. És dubte. El XaviGo sembla ser que vindrà, però tot i haver dit que si, hi ha les mateixes possibilitats de que vingui ara que ho ha dit, que les que hi havia abans de parlar amb ell.
I els que vindran segur són el Jandro i el retorn de la samarreta amb el "9"! I que consti que he dit la samarreta i no el seu propietari.

O sigui que, si ningú diu res més, podem ser vuit o 9 com a màxim.

Si algú dels "tocats" està mínimament be per venir, seria bo que ho fes...

Ens encomanarem a tots els Sants (els ateus i agnòstics poden encomanar-se a Bart Simpson, per exemple) i a veure-les venir.

I si pot ser, que Perez Burrull no ens arbitri!

Tú diràs...

Body Paint 6 – França

Hola Fans:

Be, abans de res, recordeu!!! partidet,

Dimecres 21 Gener a les 21.30 Geriatrix Vs Banco Guipuzcoano

(Anada Banco Guipuzcoano 5 - Geriatrix 1 - Va ser el partit de la revolució Geriàtrica)

Benvinguts una vegada mes a aquest petit espai dedicat al mon de les arts plàstiques.

Els retolador o pintures dacs, (que mes d'un recordareu) ha sigut font d'inspiració per més d'un quan eren petits, ara serveixen per fer meravelles com les que veieu a la foto.

Carla Bruni, (Quelqu'un m'a dit), era la candidata per fer de model, però no podia per que tenia l'agenda molt plena.

Cracks, que passeu un bon cap de setmana!

Lluís Cap
... que de petit pintava amb Dacs


Dimitir es de cobardes!
Ramón Calderón

Descans? Que ve de pujada!!

Apretadets. Així estem en la classificació.
Quatre equips en un puny, amb un punt de diferència i GERIATRIX a un punt del cinquè lloc.
I ara s'acosta l'hora de la veritat, ja que hem de jugar entre nosaltres i s'acaba el bròquil.

Aquesta setmana hi ha descans. Com sempre en aquests casos proposo de trobar-nos per jugar un amistós o per entrenar, sobretot portant unes quantes setmanes sense jugar i veient la que ens ve a sobre, que és la següent;

Dimecres 21, Banco Guipuzcoano, segons a un punt dels primers.
Dilluns 26, Los Torrentes, a hores d'ara rivals directes, sisès i a un punt.
Dimecres 4, Sustáncia Navarra, ara amb els mateixos punts que GERIATRIX i un partit menys.

Desprès G.E.C. (líders) i Monells (cuers) i ja està.

Creus que hauríem de quedar la propera setmana per fer alguna cosa esportivament parlant?

Vens el proper partit?

Ha nascut l'“Spoon Team” (Editat)

Els efluvis etílics del Limonchelo, la inspiració divina de l'Enri creant-la, el “saber-la interpretar sobre la taula” del Mister o la versió lliure audiovisual del LluísCap. O la conjunció astral i la suma de tot l'anterior.

Tant se val de qui és la “culpa”. La “tàctica de la cullereta” ha donat resultat i s'ha començat l'any amb una victòria tant important com necessària.
Podeu clicar per llegir la crònica del millor partit de la història moniatera i fins ara, el més fred (2ºC a l'inici).


Sant Pol Traders 1 – 3 GERIATRIX
Un pas important per sortir del pou. Per LoBep

Per fi. Ha costat temps però ja ha arribat el dia.
Si algú encara no ho tenia clar, ahir es va demostrar que jugant amb criteri i seny i no pas corrent i atacant -amb tot l'equip a camp contrari- és la manera de guanyar.

No es guanyen els partits afegint davanters. No serveix! No es guanyen els partits jugant anàrquicament. No es guanyen els partits fent el que a un li ve de gust fer. Ahir es va veure encara més clar, repeteixo, per si hi havia algun dubte. I que descansat m'he quedat!

Sigui la tàctica de la cullereta -efectiva i pràctica però impossible de preparar si no hi ha tot l'equip al voltant d'una taula o algun suport que s'hi assembli- o amb qualsevol altra. Si tothom està ben posicionat i manté disciplina tàctica, la cosa funciona.

I així es va jugar. Un gran partit en general. Un excel·lent partit d'equip amb un afortunat nivell individual. Amb la sort afegida de que al Sant Pol possiblement li faltaven efectius.
Però tan se val. Jugant així es pot guanyar a qui sigui, i si es perd o s'empata, ja no fa tanta ràbia.
Ahir ens van empatar el partit en un contraatac on van quedar dos davanters sols per rematar la pilota a porta buida. I què? Això és futbol. Et poden enganxar a la contra i fer-te un estrip, però si estàs jugant be, això et pot passar una o dues vegades. Si tothom fa el que vol, et passa set cops en un partit i te'n claven sis.

Per això estic content. No per haver guanyat i haver-ho pogut fer per sis a un -si haguessin entrat els dos pals del JordiFace i el JoanCa hagués completat el hat trick- sinó per haver jugat així.

Fins i tot el LluisCap es va contenir i només es va “mig-escapar” una vegada, només va fer un toc d'esperó -que li va sortir força be- i només va fer dues faltes per un mal entès sentit de l'anticipació. Un bon bagatge!
Fins i tot el LluisJo va aixecar el cap alguna vegada i va passar alguna pilota.
Fins i tot jo no vaig fer cap cantada i en vaig parar alguna de les que gairebé sempre entra.

Excel·lent partit de tot l'equip, amb un JoanCa bi-golejador, jugant en una posició més avançada que la habitual i que, sembla, li és més favorable.
El JordiFace, amb un gol d'impecable llançament de falta amb estratègica amagada del JoanCa inclosa, hauria pogut sortir amb un hat trick si li donen per bo el gol fantasma -després d'un altre llançament directe al travesser- i li entra algun pal.
Per altra banda, el JordiDo es converteix en el millor assistent de l'equip, donant més assistències que el RACC en setmana santa.
Enri, en el seu nivell estratosfèric. JosepMa en línia ascendent, convertint-se en el “millor fitxatge defensiu” de Geriatrix. Marcos esperant el dia que tingui una mica més de sort cara el gol, que va buscar sense defallir i que va estar a punt d'aconseguir.
I el Mister, l'artífex de la “cullereta”, en un dels seus millors partits sobre el camp i fent be la seva feina d'organització.

Si seguim així, si no ens ho creiem, si no caiem en l'eufòria, podem fer alguna cosa més que mantenir la categoria.


Descans? Que ve de pujada!!

Apretadets. Així estem en la classificació. Quatre equips en un puny, amb un punt de diferència i GERIATRIX a un punt del cinquè lloc.

I ara s'acosta l'hora de la veritat, ja que hem de jugar entre nosaltres i s'acaba el bròquil.

La setmana que ve hi ha descans. Com sempre en aquests casos proposo de trobar-nos per jugar un amistós o per entrenar, sobretot portant unes quantes setmanes sense jugar i veient la que ens ve a sobre, que és la següent;

Dimecres 21, Banco Guipuzcoano, segons a un punt dels primers.
Dilluns 26, Los Torrentes, a hores d'ara rivals directes, sisès i a un punt.
Dimecres 4, Sustáncia Navarra, ara amb els mateixos punts que GERIATRIX i un partit menys.

Desprès G.E.C. (líders) i Monells (cuers) i ja està.

Creus que hauríem de quedar la propera setmana per fer alguna cosa esportivament parlant? Vens el proper partit?

Els Reis passen per Sant Pol

Dimecres 7 a les 21.30, com a regal de reis tenim un partit amb Sant Pol Traders.

Si guanyem podem atrapar-los en punts i sortir de la zona de descens.

Com a handicap, la baixa de l'Agus.
Segons el Marcos, és definitiva. Pel que sabem, el dia 26 de desembre en conversa en exclusiva per GERIATRIXNews, l'Agus va declarar que en tenia per tres o quatre setmanes. Ja veurem com acaba, però desitgem que la baixa sigui el més curta possible. De moment, continua cooperant a Algèria amb crosses.

Caldria saber si hi haurà prou convocats. El Jandro està en bona forma per reaparèixer si cal.

Digueu alguna cosa als comentaris!