divendres, 13 de febrer del 2009

Game Over

S'acosta l'últim partit de la primera fase i no podem parlar d'haver fet una gran temporada. De fet, l'únic objectiu que ens queda, i no massa a l'abast, és quedar tercers per la cua per baixar dignament.
Això només pot passar si Sant Pol perd amb GEC (possible) i nosaltres guanyem a Monells per dos gols o més de diferència.


Havíem d'aconseguir set punts en cinc partits i només n'hem aconseguit un en quatre.
Sustáncia Navarra, que estava en la mateixa situació que nosaltres en el mateix moment, ja han salvat els mobles i mantenen la categoria.

Tenim un problema... o potser més d'un.

Clica! No se si hi trobaràs la solució, però igual s'hi acosta.


Post llarg i possiblement polèmic. GERIATRIXNEWS no se'n fa responsable si te'n sents al·ludit. No va per tu (en particular), va per tothom (en general) i amb esperit de superació.
Si avui estàs especialment “depre”, tens un mal dia o no tens ganes d'encaixar crítiques, si us plau, entra en un altre moment.


Les baixes de llarga durada i la falta de gol
Si tenim poques ganes d'autocrítica, es en el primer en que ens podem aixoplugar.

En teoria hem anat perdent gol des de finals de la temporada passada.
La desaparició misteriosa del Borja (23 gols oficials en els partits que va jugar), la lesió del Ramón-aversivuelvesya!-BB (16 gols, jugant al mig camp) i la de l'Agus (13 en les tres accidentades fases) fa que aquesta temporada, un mig campista que arrenca des de darrere (Enri) sigui el màxim golejador amb 11 gols i el segon, amb 7, un defensa reciclat (LluisCap).

Meeeeec!! Errada!! Parany!!
Si que és cert que ens falta gol, però no és el problema més greu. Som el sisè equip en gols a favor, només dos per sota del cinquè. No està tant malament.
El problema és darrere. Pot ser culpa del porter, un servidor, en un 20 o 30 per cent de casos, si voleu i estirant-ho molt, però hem perdut molts partits per un excés d'esperit ofensiu i un “vamonostósp'alanteee!” i per errades de marcatge. Som el segon equip més golejat, només un gol per sobre de Monells.
Cal construir i solidificar la base defensiva, i després ja veurem que fem davant. A futbol set es pot guanyar lligues amb 2 a 1, 1 a 0, 3 a 2... Com deia l'amo Johan, “guanyes si fas només un gol més que l'altre”.
Però que això no sigui el problema, no vol dir que no necessitem que tornin els lesionats quan abans millor. Us ho imagineu?

El fitxatge “revulsiu” de Rafa-Prosinecki-Navarro de moment ha fet figa. La feina primer i les lesions desprès l'han convertit també en baixa de llarga durada. Com el XaviGo, que potser es farà multimilionari, però jugar, els que es diu jugar.... Fora conyes i sent honestos, molts dels partits que no ha vingut el XaviGo ha estat per problemes de salut.

I per acabar-ho d'adobar, el JordiFace ha estat de baixa els tres darrers partits.

Les incorporacions d'emergència encara no han tingut temps d'ubicar-se.
Dels quatre partits que ha jugat Jandro, ho ha fet estupendament els dos que ha jugat de defensa, però el seu rendiment ha baixat fent-ho en una altra posició. Cal tenir-ho en compte.

Les baixes intermitents
El quit de la qüestió
Sense voler que ningú s'ofengui, és lògic que el que ve cada partit acabi agafant un estat de forma i un nivell que res s'assembla a qui ve un dia si i tres no. A més, això es nota tant en la forma, com en el tacte amb la pilota i en la col·locació en el camp. L'únic secret de la evolució positiva del JosepMa o el LluisCap per exemple, és la constància.

La manca de comunicació
La rèmora eterna

Se que semblo pesat en aquest tema, però un equip que no fa cap tipus d'entrenament abans de cap partit -com és absolutament lògic- necessita algun moment per intentar solucionar errors i corregir posicions. Si això només es fa en els sopars d'equip -dos anuals- resulta insuficient.
La diferència posicional i tàctica entre jugadors com el Mister o el JuanCa, per posar uns exemples, i d'altres menys assidus als “tercers temps” és notòria.
Això no vol dir quedar-se sempre, però si fer-ho sovint.
Hi ha la excepció notable de l'Enri, a qui li calen ben poques correccions.

A més, podríem/hauriem d'aprofitar les jornades de descans de la lliga per fer partidets o entrenaments, sempre i quant això no interfereixi en la vida laboral o familiar. Només són quatre setmanes per temporada i vuit o nou jugadors disponibles dels tretze sembla no ser demanar massa.

Crec que jugar a Geriatrix hauria de suposar saber que NOMÉS un dia a la setmana de TOTES les setmanes -excepte vacances- hi ha partit, i que aquest, sempre que es pugui, dura prop de DUES HORES; mitja abans per canviar-se en calma, poder preparar el partit i escalfar correctament per evitar lesions, i mitja hora després del partit, no tant per “fer amistats” (que per això ja està el Facebook, el messenger, el lloc de treball i el Club Riviera) sinò per fer EQUIP, tècnicament i tàctica i per a fer un bloc sòlid.

Només això ja ens faria pujar el nivell de l'equip molt més del que sembla.

No aprenem dels errors
Evolució zero

És normal si mai s'ha jugat a futbol. Hi ha errors que repetim constantment i els més greu és que costa molt d'eradicar-los. És allò que en el futbol en diuen picardia, que no ho és. La picardia es porta a dins i la solució al que ens passa es pot aprendre.
El pitjor és que aquests errors ens costen gols, i per tant, partits.
El dos darrers partits ha coincidit la remuntada contraria amb errors infantils a l'hora de fer canvis. Dos partits seguits!

Hem d'aprendre que els canvis els hem de fer UN A UN, POSICIÓ PER POSICIÓ, A PILOTA PARADA I QUAN AQUESTA SIGUI NOSTRA! Això s'aprèn a l'escola bressol del futbol.
S'ha esperar a que la bola surti fora o ens facin falta i demanar canvi a l'arbitre desprès d'haver avisat al company i veure que ja està preparat i veure que el teu canvi NO DESCOMPENSARÀ A L'EQUIP.
O millor encara, jo sóc partidari de demanar-ho al Mister i que ell ho gestioni.

Hem d'aprendre que un cop col·locada la barrera en una falta a la contra, no et pots moure! Si tens por, no t'hi posis!

Hem d'aprendre que en situacions on el temps corre en contra, s'ha d'estar molt més atent a totes les circumstàncies del joc, i amb els ull ben oberts quan un company te la pilota. Si la tenim nosaltres, no la hem de perdre de vista!! Badem en fores de banda, sacades del porter, possibles parets, passades a l'espai.... i reaccionem quan ja se'ns han avançat o ja se'ns ha escapat la pilota.

Al contrari de quan defensem. El que menys ens ha d'importar en defensa és la pilota. Correm com a posseïts darrere d'ella i ens oblidem dels jugadors que poden rebre-la. Tres tios nostres a tapar la possible passada, que és on està la pilota, i tres d'ells SOLS per rebre-la. En defensa ens importen ells!! Mirem-los i vigilem-los, que la pilota ja ens arribarà.

Tirem endavant!
“Una fase en el infierno”

Espero que en traiem la part positiva de tot això, que aquesta és la intenció. Espero que hi dieu la vostra i que entre tots, fem que l'equip millori.
Si ens ho volem passar be, ho passarem millor si la cosa funciona i si anem una mica tots a una.

Si penses que tot això no val la pena, perquè total, només vens a passar l'estona i a passar-ho be, valora com t'ho podries passar si, a més a més, guanyéssim!

Fins dilluns!

2 COMENTARIS. I tu, que dius?:

Anònim ha dit...

Hola a tots! Tot i estar baix de moral (per temes que no venen al cas) m'he llegit el post de dalt abaix i l'he trobat molt encertat. Tot lo publicat per Geriatrixnews es cert, i son moltes les causes que han provocat el viatget per l'infern que ens espera (em sembla que moltes d'aquestes causes ja les havía comentat al meu anterior comentari). Ara be, m'agradaría que poguessim relativitzar tot aixó i com diu el Joanca, recordessim perqué juguem a aixó. PER PASAR-HO BE. CLAR que si guanyem t'ho pases millor. EVIDENT que si et foten una golejada surts cabrejat. Peró hem de fer pinya i saber riure si aixó pasa, perque ningú es pren el partit a catxondeo a priori i darrerament alguns membres de l'equip han jugat com presionats perque OJU NO LA PERDIS!OJU NO TE LA MENGIS!OJU NO CORRIS!OJU NO...Dit aixó, també m'agradaría remarcar que tenint una miqueta més de sort en molts partits, no estaríem parlant d'aixó, perque hi han hagut empats i derrotes que podíen haver canviat de signe amb una miqueta de fortuna, i ens haguesin donat els punts necesaris per mantindre tranquilament la categoría QUE ES LA NOSTRA C*LL*NS I LA RECUPERAREM:
FORÇA GERIATRIX!!!

Anònim ha dit...

Molt be, Marcos!

Aquest és l'esperit que cal i el que esperava!!

Estic d'acord amb tu en gairebé tot, excepte en la sort.

Pots perdre un partit, dos o tres per mala sort. Si només en guanyes quatre (un d'ells, perquè l'altre no es presenta) i n'empates dos, ja no pots parlar de mala sort! Tenim problemes (NO, CULPABLES, NO! PROBLEMES!) I el millor que crec que podem fer és intentar solucionar-los.

Per fer-ho hem de diagnosticar-los (entre tots!) i corregir-los (cadascú!).

Res de presió! Correcció!
I per això, reivindico els vint minutets de mes a la setmana desprès dels partits! Per solucionar els problemes -o intentar-ho-.

Ah! I no perdem de vista que tots juguem per passar-ho be, però en els "jocs" colectius, crec que t'ho passes millor quan veus que tothom hi posa les mateixes ganes i el mateix interès per canviar les "males formes". Així, passi el que passi, es guanyi o es perdi, ens ho podem passar be.

Anima't que no val estar baix de moral!

Una forta abraçada!