GEC 4 - GERIATRIX 2
Amb nomes set jugadors (dos d’ells porters) es fa massa difícil guanyar a un dels rivals més fluixos de la categoria en un dels pitjors partits de Geriatrix.
Per sort, encara tenim “coixí”, però es fa imprescindible guanyar dimecres que ve a “Sustáncia” si volem treure’ls-hi el lideratge.
Amb dos partits menys que GEC anem tercers amb un punt de diferència. El líder, amb els mateixos partits que nosaltres te tres punts més.
Clica!
EL PARTIT
Mal partit amb moltes possibles excuses; es que no hi havia canvis, es que el camp era gran i amb poca llum, es que el terreny estava mullat, es que hi havia poc públic i no animava massa, es que ens reservàvem pel partit del Manchensen Tunaited ("T'has tacat d’oli del que sobra a la llauna de tonyina", en serbo-croata)...
El resultat és que s’ha perdut de forma bastant trista, sabent que si hagués aparegut un sol canvi per poder controlar el mig camp, el resultat hauria estat bastant diferent.
Van arribar cinc vegades, i les quatre que ho van fer amb igualtat o superioritat numèrica van marcar.
Un dels pitjors partits de LoBep (i van dos seguits!) tot i no tenir massa culpa en els quatre gols. Podria haver fet més.
El JosepMa, sòlid en defensa, va cometre alguna errada de control de pilota o de passada. Als quinze minuts va descobrir que no hi havia canvis. I ja estava ofegat... Ho va fer be.
El LluisCap va fer una segona part sensacional en defensa, quan es va cansar de que el 10 contrari ens superés una i altra vegada. El va parar gairebé sempre. En algun moment, ebri d’autoconfiança, se la va jugar massa en llocs perillosos, jugant-se un gol i més d’un infart del porter. Un portent físic.
L’Albert va fer el que va poder. Va jugar d’organitzador –no hi havia ningú més!- i va provar el xut des de tot arreu. Fins i tot des de la ronda de dalt. Va marcar de cap tal com havia predit a l’escalfament.
El Borja, descomunal, es va carregar l’equip a l’esquena. Pujava a buscar pilotes al vestidor i s’esmunyia entre els contraris, que no podien parar-lo de cap manera legal, fins arribar a l’àrea contrària. Vaig perdre el compte de les jugades “slalom” que va intentar. Li va faltar resoldre més, però no es pot demanar tot.
El Jordi va tenir diverses ocasions de gol. Amb una mica més d’autoconfiança i pensant una mica menys, hauria marcat segur. En alguns moments tenia el cap més a prop del “Viñarock” que de la Meiland. Tot i això, continua en línia ascendent.
El LuisJo, en el seu perfil habitual, lluitador que no dona cap pilota per perduda. Quan està en forma, tots els rebots són seus. El dia que aixequi el cap i descobreixi que el futbol és un esport d’equip, haurà nascut una estrella mundial.
LA BÓTA D’OR
No hi ha canvis en el lideratge de la “Bóta d’or”. Si, ja sé que és injust, però...
Debuta a la llista el JosepMa i per primer cop a la història, el factor públic hi està representat.
Recordeu que pot votar tothom que visiti aquest blog, jugui o no. I que els motiu del vot pot ser el que sigui. Es tracta d’explicar-ho i que tingui una mica de conya.
Qui vota té un punt. El votat, dos. El més votat de la jornada, cinc punt extres. I si vols votar en negatiu, se li resta un puntet a “l’amic”.
CONVOCATÒRIA
El proper partit és dimecres 7 de maig. Podeu convocar-vos en aquest post o millor encara, el dilluns o dimarts en el següent post. Si no es publiqués, convoqueu-vos en el proper post de “les dones dels futbolistes”. O on us doni la gana, però convoqueu-vos!.
