dijous, 22 de gener del 2009

“Es la uña de Dios”

Amb aquesta sentència va valorar l’Enri el gran partit del LluisCap.
Un partit que es va jugar gracies als “extra-comunitaris” Jandro i Edu ja que les baixes ahir van arribar al rècord absolut; vuit. I el que és pitjor, quatre d’elles inesperades.

Clica per veure la crònica d’un partit excepcional.



GERIATRIX 2 – 2 Banco Guipuzcoano
Un excel·lent gol del LluisCap que val un punt d’or
. Per LoBep.

A les 21.30 tres jugadors de GERIATRIX i dos “extracomunitaris” sobre la gespa i dos jugadors més canviant-se a corre-cuita. Aquest era “l’exèrcit” que havia d’intentar treure alguna cosa positiva davant el segon classificat, i amb la necessitat imperiosa d’aconseguir-ho.

Primera part; la fàbula –real- dels calçots.
Molt ben posicionats i intentant racionalitzar les energies, vam saber aguantar el tipus i anavem creant ocasions. GERIATRIX va saber desfer-se de la pressió angoixant dels “banquers”, que ens cobrien fins i tot el servei de porta.
A mesura que el temps anava passant, els del Guipuzcoano anaven perdent força. I l’Edu també.

El meu amic Ramon –a qui fa massa temps que no veig- es va apuntar al concurs de calçots de Valls. Hi anava ben esmorzat –entrepà de mitja barra amb pernil i pa amb tomàquet i una gerra de mig litre de cervesa- i a l’hora del concurs, sucava pa al romesco mentre deglutia els calçots i no parava de beure vi i menjar pa amb romesco entre calçot i calçot. Va quedar segon.


Ahir l'Enri, que no va parar de córrer i va jugar a la seva alçada habitual, venia de jugar a squash. Com el Ramon, el meu amic, l’Enri no en té prou amb el menú normal. L’Enri s’ha d’atipar be abans de fotre’s un tiberi.
L’Edu, que també va anar a jugar a squash, no hauria de menjar pa entre calçot i calçot! Pobre!! Va fer un gran partit, però a cada cursa li precedia un seguit d’esbufecs que feia patir!!
Això si, va aguantar com un campió i fins i tot va poder marcar en alguna ocasió. Excel·lent el seu treball i el seu ajut.

I es va aconseguir. La primera part es va acabar en el moment just. Un minut més i més d’un treu la "papilla". I com uns homenets! Zero a zero i podíem estar guanyant si l'Albert no hagues tingut temps per pensar en l'última jugada.

I a la segona, el miracle.
Sense dubte, el millor partit del LluisCap. Extraordinàriament disciplinat, lluitador i amb un parell de... pulmons. Ha après a treballar en defensa i ha sabut jugar provocant menys faltes i aguantant més al rival. Pujant a l’atac només quan calia i tornant al primer crit. Està en una progressió envejable.

Però no van ser flors i violes.

La segona part va començar força be. El cansament s’anava notant però semblava afectar més als del banc tot i que tenien un canvi.

Però no cedien en la pressió i hi havia problemes a l’hora de treure la pilota del darrere. Servint de porta, l’Enri cedeix en curt a l’Edu. Les cames ja no li responen com voldria i el control li surt llarg, a dos pams de la línia de l’àrea i a dos metres del millor davanter contrari. L’1 a 0 semblava col·lapsar tot l’esforç fins el moment.

Es va seguir intentant una vegada i una altra. Els dels diners ja no podien pressionar tant. L’Edu revifava de tant en tant i combinava amb el Jandro com si haguessin jugat sempre junts. Però la pilota no volia entrar.

De cop i volta, en una jugada aparentment innòcua, l’Enri, gairebé des de l’altre camp –i quant dic l’altre camp em refereixo al camp del costat!- i a l’alçada de la tòpica línia de mitjos fa un intent de xut a porta. La pilota, més fluixa que forta, s’acosta a la porteria donant petits bots mentre s’escolta el lament del botxí; “Vaya mierda de chut!”.
Si la pilota fa uns 20 cm de diàmetre, el porter en va deixar lliures 21. I per allà va passar. L’increïble empat pujava al marcador.

I aguantant com a valents, veient com anava la cosa, començàvem a donar per més que bo l’empat. Toc i control. Només es va badar –la "pàjara" característica- un parell de minuts. Tot controlat. O això semblava.

En un contraatac “guiputxi”, el davanter se’n va amb certa facilitat d’un Edu ja esgotat. Només té al davant al porter, a qui veu apropar-se ràpidament traient fum pels queixals. Una"mole" de 95 quilos llançant-se –a per la pilota- en la teva direcció ha de fer una mica de por, no? Be, una mica de por i una mica de mal.

Retorçant-se de dolor desprès d’haver aconseguit passar la pilota i impactar amb el peu –si, sense voler, però una mica en planxa- del porter. I penal.
Sincerament, estic segur que hi ha falta, però almenys un pam fora de l’àrea. Però no val a protestar i encara menys si has deixat fora de combat al rival. I era dels bons.
Aquest cop no hi ha miracle –ja se’n han parat dos, de penals- i ens avancen al marcador.

Tot menys la fe. Es lluita amb les forces –poques- que queden sense defallir –o defallint el menys possible-. I arriba la millor jugada de la història de GERIATRIX.
LluisCap agafa la pilota en camp propi i avança. Segur que si haguéssim jugat contra quinze, també se’ls hauria cruspit. Ronaldo contra el Compos, Messi contra el Getafe. Maradona contra Anglaterra; LluisCap contra Banco Guipuzcoano.

Un darrere l’altre, passant entre dos rivals alhora i sortint-se dels següents. Un, dos tres quatre... saltant-se els obstacles com qui passa pantalles a la PlayStation fins entrar a l’àrea.
Aixeca la cama. Carrega l’arma, Carrega l’ànima.
Ho aposta tot al mateix número i confia amb l’única part del seu peu que –creu ell- serveix per xutar. El burxot descomunal s’acosta com una bala al suau llit de la xarxa. Aquest cop si. ”La ungla de Deu” ha impactat de ple amb la maltractada pilota. Com una exhalació. Rassa i potent. I a dins.

Una jugada que culmina el millor partit del LluisCap i un dels més èpics de GERIATRIX. Un partit que hauria pogut decidir Jandro en una de les últimes jugades del partit. I que segur s’hauria guanyat amb –almenys- un canvi. Però tant és. L’empat és boníssim.
Segons les estadístiques “només” ens quedarien 6 punts per la salvació dels 12 que queden per jugar. Cal confiar en alguna cosa més que en la ungla divina.

Sincerament, crec que ho aconseguirem.

Cal mencionar que el partit de tot l’equip ha estat gairebé perfecte. Que res del que s’ha explicat a la crònica no podria haver passat sense la resta de l’equip. Un equip format per LoBep, LluisCap, Enri, el Mister i JordiDo, amb la col·laboració inestimable i imprescindible del Jandro i de l’Edu (és el segon partit dels dos), que per mi –i encara que algú no hi estigui d'acord– podrien venir cada dia.


I dilluns, "Los Torrentes".




13 COMENTARIS. I tu, que dius?:

Anònim ha dit...

Copio mi anterior comentario.
Bep he trempat llegint la crónica!!
"JA M'HE ENTERAT DE L'EPIC EMPAT QUE VAREU ASSOLIR CONTRA EL GUIPUZCOANO GRACIES A LA"UÑA DE DIOS" DEL LLUISCAP.
MOLT MALAMENT PELS COMPONENTS DE L'EQUIP QUE NO VAN AVISAR QUE NO VENÍEN, I SORT DELS REFORÇOS D'ULTIMA HORA QUE VAN JUGAR.
JA QUEDA MENYS PER LA PERMANENCIA!!
FORÇA!!"

Anònim ha dit...

Si el partido fue la mitad de excelente que la crónica me cago en todo por no haber ido. Bep, partido al margen, una crónica insuperable.

Por mi parte, reiterno mis enésimas disculpas y espero no volver a fallar. Tras el último partido, PODEMOS!!

Luisjo

Anònim ha dit...

Em vaig enrecordar
de la película "300".

Gran crónica, tambe cal dir que el porter va estar molt atent i com ell mateix deia "a tope de adrenalina".

Un petit detall, el pase o inici de jugada va ser per la atenció delJordi Do. Tenía que treure de banda, li vaig demanar la pilota i me la va passar amb molta força, ja que jo era al mig del camp.

Un exemplar treball en equip el del l'altre día.
"Geriatrix, Por Esparta"

Anònim ha dit...

Bep: La millor crònica fins ara escrita! Et felicito.
Cap: Gran gol, i gràcies pel "petit detall"!

Dilluns vinc.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Ah! Molt bo l'himne de Geriatrix!jejej. Qui l'ha escrit???

Anònim ha dit...

Dilluns si que vinc...cap problema

Anònim ha dit...

Mol bona crónica!!!!!

Segur que jugant com jugueu ultimament, mantindreu la categoria.

La meva plaça la cedeixo al Jandro, sense cap problema (o al que vosaltres volgueu), més que res per donar continuitat a algú, i cubrir la meva falta ( encara tinc per un mes i mig)

Feliçitats doncs a tots

Anònim ha dit...

Felicitats Herois !!
Vinc dilluns.

Anònim ha dit...

Bep, com sempre brillant !!!!
Vinc dilluns, sino passa res raro.
Crec que el Jandro seria una bona incorporació !!!!

Anònim ha dit...

Si no passa res vinc avui.

Anònim ha dit...

Jo vinc.

No voldria dir res, però a dia d'avui encara hi ha qui no ha dit o confirmat si ve o no ve ni res...

Comptant a l'Enri, que ha dit (i compleix) que si no diu res és que ve, sembla que podem ser vuit o nou, anant tot be.

He enviat mail i SMS al Jandro per que vingui...

A veure si algú diu el que "jo-penso-i-no-dic-i-em-mossego-la-llengua-per-no-liar-la-al-respecte". Alguna cosa s'ha de fer....

Ah! Per cert, veient el calendari, potser no n'hi ha prou amb sis punts. No depén de nosaltres i tenim un dels calendaris més xungos -només juguem contra un rival directe-.

Hem d'anar a guanyar a totes i esperar que els altres punxin, que punxaran!


Fins ara!

Anònim ha dit...

Buenas!

Antes de nada keria pedir disculpas, ya k en el anterior partido me kede durmiendo... Me puse el despertador, me llamaron.. pero no me entere de nada.

Segundo, felicitar por el buen partido k se hizo!!

Y para acabar, k si no pasa nada raro "speremos k no.." esta tarde alli staremos. Intentado correr lo del partido de hoy, mas el del partido anterior.

A por ellos!!

Anònim ha dit...

hola, nois
sóc en prosinecki... aquesta temporada he enganxat dues lesions musculars i dissabte em vaig fer un esquinç de turmell tot solet, caminant (i no corrent) pel camp. El Luis i en Bep són testimonis de la 'bola' que em va sortir al turmell, semblo la Carmen Sevilla.
Ara tinc per dues o tres setmanes, com a mínim, i esperar que la raxta de trepitjada de merda s'hagi acabat definitivament. Ànims!
rafa