Banco Guipuzcoano 5 - Geriatrix 1

Com a càstig, aquesta setmana no farem body paint, si no que farem el patata paint de Elsa Patataky, crec que es lo que de moment ens mereixem.

Fan’s, no crec que sigui necessari que jo faci un resum molt extens de lo que vam viure el passat dimecres, crec que es molt més interessant que mediant els vostres comentaris es pugui acabar d’arrodonir aquesta petita nota de redacció.

Va ser un partit dur, ja que vam començar amb set jugadors al camp i un de reserva.

A més, la mala sort ens va acompanyar. L’Albert es va lesionar. Des de la redacció de Geriatrixnews i tota l’afició de Geriatrix desitgem que el proper Dilluns 10 de Novembre a les 21.30 pugui jugar al partit contra “Los Torrentes”.

Destacar la lluita de tot l’equip, lo que vam corre i el “golarro” de falta que va fer el Jordi Face.

Nois, tenim que millorar molt. Som capaços de molt més.

Proper partit Dilluns a les 21.30 contra “Los Torrentes”

Lluís Cap
Redactor d'emergencia

Text amagat

Geriatrix 0 - SAN POL TRADERS 0

Geriàtrix necessitava puntuar per assolir l'ascens de categoria i ho va aconseguir en un exercici encomiable de bon joc i millor rotllo davant d'un equip molt tancat al darrera i que només va donar mostres de perill en jugades aïllades, molt esporàdicament. El partit va quedar orfe de gols, no d'ocasions, però va proporcionar als taronges el punt vital que culminava una temporada amb clara línia ascendent.

El clàssic 2-2-2 de Geriàtrix va funcionar bé des del primer minut, amb incorporacions meritòries a l'atac de la línia de defensa i punxots sense miraments de LluísCa que a punt van estar d'obrir el marcador. El mig del camp va estar molt treballador, cobrint una bona quantitat de quilòmetres, i això que algú va venir sense botes i va haver de jugar amb unes bambes descordades de prestat. La davantera va generar perill i va portar a terme una lluita sorda contra la defensa immòbil del Sant Pol Traders, que van optar per refusar el perill amb contundència (o sigui, enviant la pilota més d'una, de dos i de tres vegades fora del recinte). Destacar les impressionants i compensades curses en horitzontal de XaviGo. Capítol apart mereix l'actuació de Josep Maria, que davant de la manca d'acció sota els pals va escalfar-se a base de crits d'ànim i colocació als seus companys.

Només va faltar el gol, que es va ensumar en moltes ocasions. Potser si en RafaN s'hagués posat les botes al peu correcte hauria entrat alguna...

En fi, gran partit, millor hamburguesa i el vestidor una mica petit per a tants peus, ungles i pels.

bones vacances! Bep, no cal que tornis.

Partit per oblidar

GEC 4 - GERIATRIX 2
Amb nomes set jugadors (dos d’ells porters) es fa massa difícil guanyar a un dels rivals més fluixos de la categoria en un dels pitjors partits de Geriatrix.
Per sort, encara tenim “coixí”, però es fa imprescindible guanyar dimecres que ve a “Sustáncia” si volem treure’ls-hi el lideratge.

Amb dos partits menys que GEC anem tercers amb un punt de diferència. El líder, amb els mateixos partits que nosaltres te tres punts més.

Clica!


EL PARTIT
Mal partit amb moltes possibles excuses; es que no hi havia canvis, es que el camp era gran i amb poca llum, es que el terreny estava mullat, es que hi havia poc públic i no animava massa, es que ens reservàvem pel partit del Manchensen Tunaited ("T'has tacat d’oli del que sobra a la llauna de tonyina", en serbo-croata)...

El resultat és que s’ha perdut de forma bastant trista, sabent que si hagués aparegut un sol canvi per poder controlar el mig camp, el resultat hauria estat bastant diferent.
Van arribar cinc vegades, i les quatre que ho van fer amb igualtat o superioritat numèrica van marcar.

Un dels pitjors partits de LoBep (i van dos seguits!) tot i no tenir massa culpa en els quatre gols. Podria haver fet més.

El JosepMa, sòlid en defensa, va cometre alguna errada de control de pilota o de passada. Als quinze minuts va descobrir que no hi havia canvis. I ja estava ofegat... Ho va fer be.

El LluisCap va fer una segona part sensacional en defensa, quan es va cansar de que el 10 contrari ens superés una i altra vegada. El va parar gairebé sempre. En algun moment, ebri d’autoconfiança, se la va jugar massa en llocs perillosos, jugant-se un gol i més d’un infart del porter. Un portent físic.

L’Albert va fer el que va poder. Va jugar d’organitzador –no hi havia ningú més!- i va provar el xut des de tot arreu. Fins i tot des de la ronda de dalt. Va marcar de cap tal com havia predit a l’escalfament.

El Borja, descomunal, es va carregar l’equip a l’esquena. Pujava a buscar pilotes al vestidor i s’esmunyia entre els contraris, que no podien parar-lo de cap manera legal, fins arribar a l’àrea contrària. Vaig perdre el compte de les jugades “slalom” que va intentar. Li va faltar resoldre més, però no es pot demanar tot.

El Jordi va tenir diverses ocasions de gol. Amb una mica més d’autoconfiança i pensant una mica menys, hauria marcat segur. En alguns moments tenia el cap més a prop del “Viñarock” que de la Meiland. Tot i això, continua en línia ascendent.

El LuisJo, en el seu perfil habitual, lluitador que no dona cap pilota per perduda. Quan està en forma, tots els rebots són seus. El dia que aixequi el cap i descobreixi que el futbol és un esport d’equip, haurà nascut una estrella mundial.

LA BÓTA D’OR
No hi ha canvis en el lideratge de la “Bóta d’or”. Si, ja sé que és injust, però...
Debuta a la llista el JosepMa i per primer cop a la història, el factor públic hi està representat.

Recordeu que pot votar tothom que visiti aquest blog, jugui o no. I que els motiu del vot pot ser el que sigui. Es tracta d’explicar-ho i que tingui una mica de conya.
Qui vota té un punt. El votat, dos. El més votat de la jornada, cinc punt extres. I si vols votar en negatiu, se li resta un puntet a “l’amic”.

CONVOCATÒRIA
El proper partit és dimecres 7 de maig. Podeu convocar-vos en aquest post o millor encara, el dilluns o dimarts en el següent post. Si no es publiqués, convoqueu-vos en el proper post de “les dones dels futbolistes”. O on us doni la gana, però convoqueu-vos!.

Torna l'1x1 de Nixor!!

Geriatrix 4 – Monells 3

BRILLANT Així de contundent definiríem el partit d’aquesta setmana. Brillant per que tots els jugadors van participar d’una manera molt activa, brillant per que es va jugar amb una intensitat que no s’ha vist mai en aquest equip des de que es va fundar, brillant per que vam saber aguantar la pressió del resultat fins al final del partit i vam saber guanyar, brillant per que ens ho vam passar bé, i brillant per moltes coses més.

L’única taca fosca de la jornada va ser la greu lesió d’en Joan Carles Torres que des d’aquí li desitgem una ràpida recuperació.

Clica!

Albert - Entrenador: Brillant. (ja sé que em repeteixo però no ho tornaré a dir!!!), dic brillant per que va saber des del principi, que aquest dia l’equip no necessitava que li diguessin res, simplement tenia que deixar que els moviments en el terreny de joc sortissin de manera natural, i que així cadascú donaria el 100%.

Josep M: Segur. Possiblement un dels partits que menys feina ha tingut. En els gols no va poder fer res, i en les sortides a fora l’àrea va estar molt expeditiu.

Bep D. : Lluitador. Va tornar a ser el “CRACK” del equip (diem això per que va trencar algun que altre turmell de l’equip contrari!!!), li va donar caràcter i contundència a la defensa.

Albert M.: Controlador. En tot moment va estar molt ben posicionat i controlant tant l’equip contrari com l’equip propi. Es va incorporar en diverses ocasions, però llàstima que no el van acompanyar. Va salvar un gol sobre la línea de la porteria en l’últim terç del partit que es va celebrar més que un gol propi.

Joan Carles T. : Lesionat.

Ramon A.: Participatiu. Durant el temps que va estar en el camp, va canalitzar totes les jugades, es va sacrificar tant en defensa con al atac, sent el company ideal per cadascú que tenia la pilota. Va signar un dels gols de la nit, amb una bonica jugada de combinació.

LuisCap: Atlètic. Una vegada més va demostrar que està en una bona forma física, y aquest cop va controlar bastant bé la seva posició, oferint-se constantment als seus companys. També va ser un dels jugadors del equip que va posar la cama amb contundència per parar al contrari. (i alguna que altre tisoreta!!!!)

Enri A.: Baixa.

Borja A.: Omnipresent. En aquest partit es va reivindicar, i va fer el millor partit del que va de temporada (i em refereixo també a la 1a fase!!). Va estar gairebé perfecte tant en defensa com en atac, va tallar pilotes al mig camp i en defensa, va treure la pilota amb criteri, va repartir llenya i en va rebre, i quant la va rebre, no va protestar i va mantindre una “compostura” digne d’una estrella del futbol.

Agustí T.: Efectiu. Ell no volia jugar gaire, ja sabeu el tema del genoll lesionat!!!, però és com un nen petit, li dones una pilota i s’oblida de tot (fins demà, que no es pot aixecar!!). Va córrer, es va oferir al mig del camp i en atac, va tornar a marcar, i aquest cop un gran gol, i va participar activament amb les jugades d’atac. Com crítica (no tot ha de ser bonic) diríem que hauria de millorar quant està defensant!!!

Luisjo S.: Incansable. Va tornar a l’equip desprès d’uns partits de descans obligats per la feina, però va tornar com si fos el primer dia, va córrer, va lluitar, es va buidar en el terreny de joc i va tenir la recompensa del gol en una jugada que tothom, propis i estranys, donaven per pilota perduda.

Jordi D.: Seriós. S’està fent amb la nova demarcació que el Míster li ha assignat, poc a poc va agafant confiança, i es va arriscant més. Va participar en moltes jugades de gol i va tenir ocasions que de ben segur en pròxims partits arribarà el gol.

Marcos M.: Baixa.

Xavi G.: Com sempre de baixa.

La nova tàctica dona resultats

Tot i les nombroses baixes, Geriatrix ha aconseguit trencar la dinàmica negativa i guanyar, per fi, un partit. A més s’ha aconseguit mantenir la porteria a zero per primer cop en la història “boniatera”.

Clica!

LA CRÒNICA
Per fi s’ha trencat la ratxa en un partit bastant fàcil, on s’han pogut posar en pràctica les decisions preses desesperadament desprès del nefast partit anterior.
Hi ha hagut moments de bon futbol/control tot i haver patit massa els primers minuts, no tant pel perill de l’oponent com per la nul·la capacitat nostra a l’hora de xutar.

Un cop hem anat ubicant-nos en les noves posicions hem aconseguit dues coses importants:
entendre que podem passar-li la bola a tothom i convèncer-nos que podem i hem de xutar a la mínima que es pugui. Això últim ho ha demostrat el Lluis Cap, que amb un “burxot” des de la llarga distància, com els que es feien a l’època d’en Puskas, ha debutat com a golejador.

En Ramón ha aconseguit un dels millors gols que es recorden i en JoanCa i el Jordi, en les seves noves posicions (de mig i d’extrem, respectivament) ho han provat diverses vegades, però avui els hi ha faltat un punt de sort.
Enri, lluitador i polivalent com sempre,ha acabat per fi un partit content i satisfet.
L’Albert ha fet la jugada més important del partit, lesionant a l’únic jugador de l’equip contrari que la tocava be.
El LuisJo ha mantingut el seu nivell, i ha millorat en la quantitat de rebots al seu favor.
El Bep, gairebé inèdit, només ha hagut d’actuar en un xut a “boca de canó” del Borja i en una altra ocasió, on aturat un xut del davanter rival que havia rebut una bonica passada del propi Bep. “Es que m’avorria....” ha manifestat en la roda de premsa posterior.
A destacar la enorme feina feta pel Borja com a defensa, quedant-se gairebé tota la segona part com a únic i últim home.

Al final cinc golets a zero que donen confiança per encarar el proper partit, DIMECRES a les 21.30.

BÓTA DE PLATA
Podeu votar des de ja al millor jugador de la jornada.
De moment, Enri amb una estrella supera a l’Agus i en JosepMa, empatats amb mitja.

La crònica i l'1x1!!!

Igual que els últims resultats; Apretats!

Geriatrix 2 – Col·legi advocats 3
Aquest cop tampoc ha estat possible, no es va saber aprofitar la superioritat numèrica del principi, deixant així que el contrari agafés confiança en el seu joc i quan era l’hora de matar el partit, l’equip contrari (Col·legi advocats) estava molt més concentrat i va saber aprofitar-se de la seva millor arma: el xut a mitja distancia.

Per altra banda Geriatrix FC es va perdre en les discussions tàctiques, oblidant-se en molts moments del propi partit, desconcentrant (amb els crits que es feien des de la banda!!!) als propis jugadors i a estranys. En la roda de premsa posterior al partit els dos personatges implicats en aquestes discussions van fer pública la seva reconciliació i van decidir unir les seves forces i ajudar conjuntament a l’equip.

Després es va fer l’habitual mariscada de Nadal, i després de no sé quantes dotzenes de vi “turbio” , l’equip va fer pinya i es va notar en l’ambient que aquests jugador tenen fam de victòria i que el pròxim partit estan disposats a menjar-se al contrari si és necessari.

Entrenador: Contradictori - Esquizofrènic – Bipolar . . . . . . . . .


Josep M: Incommensurable. Ho va parar tot, li van xutar per alt, per baix, a un costat i a un altre i sempre va saber sortir de les situacions difícils amb molta elegància. En els gols no va poder fer res.

Bep D. : Lluitador. Es va implicar molt en el partit, estava molt ficat en el partit, i va cobrir molt bé la seva zona, inclús en un moment determinat del partit va fer un altre dels seus jocs malabars que ens té acostumats deixant una joia de jugada que la podem batejar com la “taloninha” (Jugada de taló, on es dribla al contrari, jugant la pilota per alt)

Jordi D.: Treballador. En la línia que ens té ja acostumats. La seva banda va estar ben coberta en tot moment i no va cometre cap errada greu. Va pujar algun cop, i des d’aquí l’animem a que ho vagi fent sempre que el joc li ho permeti i no deixi descuidada la defensa. Molt bé, segueix així!

Joan Carles T. : Fort. Va tornar a ser l’home més valent de l’equip. Va ser expeditiu i va tornar a complir amb el que l’equip li demana. Al final del partit es va incorporar en l’atac amb criteri, i va estar apunt de aconseguir el gol de l’empat.

Albert M.: Intel·ligent. No va perdre la posició en cap moment, va controlar perfectament a l’home més perillós en atac de l’equip contrari (el numero 11) i es va mantenir en una gran forma física.

Luis Cabeza: Atent. És l’altre jugador de l’equip que sempre compleix perfectament amb les seves funcions, va cobrir bé la seva zona, va córrer, va treballar i no va cometre errades d’importància. Des d’aquí, també l’animem de que confiï més en la seva qualitat i de ben segur que així aportarà molt més del que ell es pensa a l’equip.

Ramon A.: Seré. Un altre cop va confiar amb les seves botes blanques, i va aconseguir en alguns moments del partit brillar en un gran nivell. Ell sap com ningú controlar el “Tempo” del partit, i es veu que està cridat a ser l’amo del mig del camp.

Enri A.: Seriós. Es va buidar físicament i entregar en cadascuna de les intervencions que va realitzar. Únicament li va faltar una mica de sort i podria haver fet decantar la balança a favor de Geriatrix FC.

Agustí T.: Efectiu. Com és habitual en ell va tornar a marcar (aquest cop 2 gols!!!) en un partit i manté el record de la lliga sent l’únic jugador que ha jugat tots els partits i ha marcat com a mínim un gol en cada partit. Des d’aquí l’animem de que continuï així i que no s’aturi el seu olfacte golejador.

Luisjo S.: “Complidor”. Va a tornar a ser l’amo del extrem dret, aquest cop ha estat molt més ordenat i assenyat en les seves pujades, aconseguint portar de bòlid a la defensa contraria. Si segueix en aquesta línea no tardarà a ser el millor extrem de la lliga 2007-2008.

Marcos M.: “Hiperactiu”. Va lluitar constantment, va ajudar en atac i en defensa, sempre que va estar en el camp es va oferir al seu company i no es va amagar en cap moment, arribant a posar en perill inclús la seva integritat física. Únicament, li va faltar el reconeixement del gol que injustament no va arribar.

Borja A.: Controlador. Va ser sempre la referència de l’equip en atac, controlant com sempre molt bé la pilota i buscant sempre encarar al contrari o fer l’ultima pasada al company per aconseguir el gol. Al igual que a l’Enri li va faltar una mica de sort per haver triomfat en aquest partit.

Dijous, crònica, 1x1 i convocatòria, que venen festes!

Jugant al revés no guanyarem mai. (Clica per ampliar)

Com cada setmana, l'Agus i el Marcos (yo no he sío!!) fan el seu particular 1x1 i, des d'ara, la crònica. Aprofitem que hi ha festes i pons i autoconvoquem-nos en aquest mateix post.

LA NO CRÒNICA

No cal crònica. Ni ens la mereixem. La “TESTICULINA” no va aparèixer enlloc. Vivim de records d’un partit que va semblar que sortien les coses bé, i això no pot ser. Partit sense ordre, sense fons físic, ni “collons”, solament sabem rebre i posar l’altra galta.

Entrenador: Es busca

Bep D. : L’ombra del que un va ser.

Com tot l’equip, descol·locat entre els tres pals. Bepinho Pata Palo era el nom que es corejava a l’estadi després de veure les seves passades amb el peu. Vàrem trobar a faltar les seves sortides als peus dels davanters amb la força que el caracteritzava.

Josep M: Complidor.

No va cometre errades greus, però tampoc va fer cap jugada de mèrit. Espectacular el seu primer minut i mig de partit (ho diem perquè va ser el temps que va estar al partit abans de demanar el canvi ofegat).

Jordi D.: Obedient.

Es el típic jugador tranquil que ni s’immuta per molt que tingui a tot l’equip donant-li ordres contradictòries. Suficient va tenir amb no rebotar-se amb el companys i començar a repartir osties al dia del seu aniversari.

Joan Carles T. : Poc expeditiu.

Va ésser l’abanderat del moviment pacifista NO A LA GUERRA. Els davanters del Roche ho van agrair. Nosaltres no.

Albert M.: Desgastat.

No es va acabar de recuperar del partit anterior. No va fer gaire cosa a la banda fins que es va torçar el turmell i llavors sí que va fer algo: PENA.

Ramon A.: Perdut.

Els canvis de davanter a defensa el van acabar de marejar del tot. També va contribuir al mareig el gol de cap (estava tant dura la pilota?). Es confirma que la culpa no era de les botes.

Enri A.: Justet.

S’esperava més d’aquest jugador. Te la brúixola trencada (com el cul des de el darrer partit) i encara no ha trobat el rumb que porti l’equip cap a la victòria.

Agustí T.: Espès.

El futbol és fàcil. Rebre-girar-se –xutar. Quan s’intenten fer coses que es van oblidar fa temps hi ha dos opcions: perdre la pilota o trencar-se algo. Esperem que el proper partit no et trenquis.

Luisjo S.: “Llanero solitario”.

No sabem si eren pels “focos” del camp, però les seves llums no es van arribar a encendre en tot el partit. Pasalaaaaaaa! Xutaaaaaa!

Marcos M.: “Descontrolao”.

Sempre lluitant, sempre corrent, sempre esforçant-se al màxim, però mai, mai, MAI va aconseguir el seu propòsit. Es va trencar de nou i la seva aportació a l’equip va ser tant nula com la de tots.

Borja A.: Desconegut.

La pressió del exàmens li van immobilitzar les cames, el cervell i els collons. Esperem que pugui aprovar la revàlida!!!

Dimecres, "L'1 per 1", de NIXOR

S’estrena una nova secció periòdica i, en un futur, mítica. L’Agus i el Marcos faran una anàlisi en profunditat a nivell individual. No s’ha vist mai, no? Per evitar suspicàcies mai descobriran a l’autor del post. Així, com que són el nexe d’unió de la plantilla, o ens emprenyem tots o no s’emprenya ningú. Fàcil.

Ja saps, clica a “Clica per seguir llegint”....

1 x 1: GERIATRIX

Josep M: Actiu, salvador d’un 10 – 2. Solament una errada greu. Va cobrir molt bé la porteria i sense dubte va ser el millor del partit. (Malament anem quant destaquem el millor del partit al porter, no us sembla?)

Jordi D.: Treballador però amb poca agressivitat. Algun cop va semblar que estava buscant bolets per la banda dreta defensiva del camp (en vas trobar algun de gran?). Es va incorporar al atac en diverses ocasions aportant el mateix que va aportar tot l’equip.... RES. De totes formes t’aconsellem que ho segueixis intentant.

Bep D. : Segur en defensa però molt conservador, excel·lent jugada com a central a les acaballes del partit (La podríem anomenar: “La rebanadinha”). Poc a poc agafant confiança com a jugador. BANZAI!!!

Lluis C.: Generós en lo físic, jugant algun cop com a davanter i altres com a defensa, amunt i avall, amunt i avall, amunt i avall, fins que al final es va marejar!!!!!!

Albert M.: De més a menys. Va començar de central controlant molt bé la seva posició i l’arribada de l’únic jugador contrari que pujava. Suposem que per un problema físic (serà l’ovella negra?), va deixar la seva posició a un altre, i a partir d’aquí no va existir cap mena d’ordre en defensa. Quant va tornar, ja era massa tard!

Ramon A.: Al trun trun. Va tornar a calçar les botes blanques de la sort, tot i que va millorar respecte l’anterior partit, no va aconseguir cap passada de mèrit. Un xut a porta (bé, entre el pal dret del porter i el banderí de còrner!!!)

Enri A.: Lluitador, va posar totes les ganes i voluntat que tenia, però de vegades això no és suficient. Va fer alguna jugada de mèrit a les acaballes del partit, però sense resultat. Literalment: li va passar una “apisonadora” per damunt seu!!!!

Agustí T.: Volàtil. Va marcar dos gols, però en la resta del partit va desaparèixer (va anar a buscar aigua?). Va córrer molt i va ajudar en defensa, però ell qué sabrà el que és defensar?

Luis Jo.: Voluntariós. Sempre intentant buscar la profunditat de la banda dreta, però constantment el tancaven i no aconseguia mai arribar a la porteria contraria ( i això que ell feia el de sempre: cap avall, córrer, afavorir-se de molts rebots favorables, surtin-se així de tres o quatre contraris i després.... bé, després tot l’equip l’està mirant i aplaudint, però s’ha quedat sol davant del porter i aleshores: fa el que pot.)

Entrenador: Desaparegut. No va saber llegir el partit i canviar “el tàctica”, (senzillament s’havia de cobrir al numero 6 contrari), no va saber indicar correctament com treure la pilota de darrera. Realment semblava que no hi fos.