Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crònica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crònica. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de juliol del 2009

Geriatrix 0 -Agilent Power 1


Hola Fan’s:
Que dir! Molta calor durant el partit! Un partit de lluita com els de Oliver i Benji!


Geriatrix va perdre un partit que es va prendre molt seriosament des de el començament.


Mes oberts en defensa que en d’altres vegades en la primera part, ens va permetre
jugar amb passis mes llargs. Encara que el gol va arrivar per una errada al moment de fer els canvis, però que no va ser lo determinant en aquest partit, considerat un partit de batalla física.


La manca de resolució d’algunes jugades al arribar a l’àrea i la falta de xut de cara a porteria, crec que va ser lo que li va faltar al equip, perquè per lluita va ser un partit complert, tots vam donar el “Callo”.

Un altra tema, Josep María necessita saber el numero definitiu de gent que anirà al sopar, així que el que falti que s’apunti. Inclosos els que han vingut de reforços que també poden vindre, ok?

Fins aviat
Lluís Cap

Text amagat

dimarts, 7 de juliol del 2009

Nausica C. F. 1 - Geriatrix 7


Hola Fan's:


El partit contra el Nausica C.F. va ser de "Chorreo". Algú ho va dir.

Set gols que ens van aixecar la moral a un partit per tancar la temporada.

Tenim que dir que Nausica es rival feble, si es cert, però en alguns partits que em jugat durant la temporada i que semblaven que els pudíem guanyar, els hem em acabat perdent.

Es va veure un bon estat de forma de la davantera i molt d'ordre en el camp, amb detalls de passes llargs que van ajudar a donar velocitat al nostre equip. També bon ritme amb els dos canvis de jugadors reserves.


Per cert, dia dijous 30 de Juliol s'ha fixat per el sopar. T'hi apuntes?


Salutacions
Lluís Cap

The redactor

Text amagat

diumenge, 5 de juliol del 2009

Dos partits...


Hola Fan's:
Partit:
Dilluns 6 Juliol
Hora: 21.30
Nausica F.C. - Geriatrix

Una investigació de la T.I.A. a calculat que podríem arribar a ser 10 jugadors o 11 Jugadors màxim.

Després d'aquest rigurós estudi, la opinió de la redacció de Geriatrix, es que en principi, vinguin tots els que vulguin venir i hagin confirmat la seva assistència. L'altre dia érem justos.

Us recordo l'últim partit: A les 21.30 del dilluns 29 de Juny érem 4 escalfant i al final va aparèixer l'Enri amb el Marc i l'Edu, un quart d'hora més tard, el Luisjo.

De fet els reforços son o podríen ser: el Marc de porter, L'Edu i L'Erik. Per cert, Jandro esta de vacances.

Per lo del sopar, continuem dient dates i el dilluns o parlem, us a sembla? Si som molts millor, així podrem fer una bona reunió i tancar dates pel sopar.

He parlat amb l'Erik i ja li he dit que no vingui, penso que serem molts. Gracies Erik i a veure el seguent partit.
Clikeu que continúa, convocats...

Confirmats

Marcos
Albert
Agus
Joan Carles
Lluís Cap
Jordi Face
Henri
Marc
Jordi Do

No Sabem:
Edu
Rafa N
Ramon B.B.
Xavi Go

No venen:
Jandro de Vacances
Luisjo
Erik (per que som molts)

Espectadors
Josep María
Bep

Aixó es tot fan's:
Lluís Cap
T.I.A.

Text amagat

dimarts, 30 de juny del 2009

Bartulos 2 -Geriatrix 2


Hola fan's:


Juga'n així anem be. Gran partit el disputat ahir i amb tocs d'aire fresc amb la participació dels reforços.


Vam empatar un partit el qual Geriatrix sempre anava per davant. Com va dir l'Henri: "Les hemos dado un baño". Clika, je, je...


Efectivament, Geriatrix va mostrar un joc molt ordenat i en ocasions molt ràpid.


Es va demostrar una forma física superior a la de "Bartulos", segons a la classificació, i que no eren capaços de agafar la pilota al primer toc en moltes ocasions, motiu que vam saber aprofitar em més d'una ocasió.


Esperem que el proper dilluns 6 Juliol poder seguir l'estela d'aquest partit.


També cal agrair la participació dels reforços que els esperem al proper partit.


Lluís Cap Redactor Suplent

Text amagat

dimecres, 17 de juny del 2009

Geriatrix 3 – Monells 5



Hola Fan's:

Partit que passara a l'historia de Geriatrix per la lesió del porter Josep María. Adjunt-ho radiografies .

Creck!!!
"Quin susto i quin mal que m'ha fet" segons les seves declaracions al moment. També deia: “m’he fet mal, m´he fet mal, m´he fet mal...”.


Poca Broma. Trencament de clavícula. La noticia es va confirmar a les 00.00 de la mateixa nit.
El dimarts pel mati la redacció de Geriatrixnews es va possar en contacte amb el jugador i l'hi ha pogut preguntar per el seu estat i segons les seves paraules:
"Es una trencada d'os de les maques" .
Que significa, doncs que la rotura en tres semanes quedara ben soldada, ja que no s'astillat ni s'ha anat de lloc el os. Jo pensava que era l'altre foto que us he adjunt'at.
J.M. ens a confessat que més endevant tornará a jugar.
Això si Josep María, ha de fer bondat i ànims.

Del partit comentar que fins el minut 12 o 13 de la primera part que ens vam quedar sense porter, teníem el partit ben controlat, J. M. estava fent una bona actuació i a més Geriatrix anava per davant. A continuació la lesió i els de Monells van tindre el detall de jugar també amb un home menys. Tot s'ha de dir, un bon detall.

Monells, doncs amb la seva tònica habitual de protestar, encara que no son tots els que protesten si no un parell.
Però això no justifica la nostra derrota. Nosaltres érem 6 al camp i ells també, però amb substitució, la bona fortuna del porter de Monells, errades nostres en defensa, (en el meu cas, jo vaig ser el culpable d'algun gol) i la falta d'encert a la davantera, va ser clau en no saber guanyar a Monells reforçat en defensa i davantera.
Això si, a Geriatrix estem toca'n lapilota i no ens tornem massa boixos.

El proper partit serà el 29 de Juny. Només queden tres partidets, 9 punts, encara ens podríem situar quarts, així que els pocs que quedem aveure si podem assistir.

Lluís Cap
Mr. "Bones"

divendres, 12 de juny del 2009

Quatre partits per acabar la temporada

Sant Pol Traders 5
GERIATRIX 2

El retorn del RamónBB (un gol en la primera pilota que toca) no salva a Geriatrix de quedar a quatre punts de Monells just abans de jugar "el clàssic".

Una bona segona part dels Traders fulmina l'avantatge inicial dels taronja.

Tal com resa el titular, queden quatre partits per fer un cop de cap i anar planificant la propera temporada....
A nivell esportiu, aquesta sembla que ja ha acabat.



dimecres, 3 de juny del 2009

Casino Cardedeu 2 -Geriatrix 6

EL VÍDEO DE MOTIVACIÓ
Nois, això comença a aixecar-se.

Abans de res el proper partit:
Dimecres 10 de Juny
21.30
San Pol Traders - Geriatrix
Apunteu-vos o busqueu reforços per que pot ser crític per baixes de gent


El partit va anar de la següent manera, estaven escalfant, llavors el mister 2 minuts abans de començar el partit ens va dir:

"Nois, passeu al vestuari que us tinc preparada una sorpresa"

D'un en un entraven al vestuari, el silenci es va apoderar del vestuari numero 1 de Meiland, les llums s'apagen i es projecta aquest vídeo "clika"
Tots vam sortir corre'ns a tota llet del vestuari i pensar nomes en el partit.
Va funcionar, millor que el vídeo del Guardiolator

Fora conyes i respecta'n al rival. Casino Cardedeu va jugar molt net. Com diem nosaltres bona gent.

I de Geriatrix dir que va ver disciplina i tocs d'atenció entre nosaltres, que penso de vegades ens els tenim que donar per sapiguem on estem i com estem jugant. Justets de canvis.

Dels 15 punts que queden ja tenim 3. Ara a per els 12 restants.

Força geriatrix! i repeteixo, necessitem a tota la gent de la plantilla per el proper partit!

Lluís Cap
De vacances. Jo torno el 15 de Juny

Text amagat

divendres, 22 de maig del 2009

Un “chorreo” i tan Frescos

Frescos F. C. - 6
GERIATRIX – 2






L'últim partit, el que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.

Això si, que no vinguin reforços no, que per jugar així ja podem solets.

Ah! L'Enri, que no diu res, vindrà. L'Agus i el Marcos no poden. El JoanCa segueix lesionat i el JordiDo és dubte. La resta, ja ho sabeu; l'Albert, el JosepMa, el LluisCap i el JordiFace, si no passa res raro, venen. El XaviGo i el RafaNa, molt probablement no. El LuisJo si ve, ho farà a última hora. O no ve. O si. Però podriem portar una altra pilota per si ve, que pugui jugar ell sol. I jo, m'ho estic rumiant.










divendres, 8 de maig del 2009

Punxada!


Agilent Power – 3
GERIATRIX F.C. - 1


Dilluns es va perdre una bona oportunitat de treure el cap pels llocs de dalt i obrir forat amb els de baix.
Com sempre en aquests casos, la mala sort, la desgràcia i/o la poca serietat del bloc eviten els partits triomfals els dies decisius. L'èpica ens ha funcionat una sola vegada.

La bona notícia, el retorn del Marcos i del JordiDo.

Clica!



El partit
No es va jugar be, però tampoc tant malament com per perdre.


Sense banqueta es va haver de jugar a la contenció per poder aguantar tot el partit. I be que es va aguantar! Durant molta estona les constants envestides d'Agilent feien pensar en un resultat pitjor. Amb esperit numantí, s'anaven resolent força be les incursions contràries, basades gairebé sempre en enganxar la pilota com fos i xutar de qualsevol manera. Fins que al final, es veia venir, va entrar el primer. I possiblement en el xut menys perillós.


A les acaballes de la primera part apareixia a l'horitzó, tot xino-xano, un home amb vestit i corbata. Més d'un, esgotat, l'hi hauria demanat la substitució abans de que es canvies de roba. Si almenys hagués portat la corbata taronja!
Era el LluisJo que va aparèixer sobre el terreny entrada la segona part.

Ja sense aire ni esma, a la segona part es van encaixar dos gols més, però tot i això la remuntada no va estar tant lluny. Dos pals i un “gol fantasma” -segons el porter contrari, va entrar “... i molt!”- haurien capgirat el resultat.

Han jugat LoBep, LluisCap, JosepMa, elMister, Agus, Marcos, JordiDo i LuisJo.

La pandèmia de les baixes
Sembla que hem trepitjat merda. Tretze de planter i tres reforços puntuals i només set disponibles -això si, tots amb fitxa!- sobre la gespa.

S'han recuperat l'Agus, el JordiDo i -per fi!- el Marcos, però continuem amb problemes d'assistència. Deixant de banda la lesió del JoanCa i -encara hi compto!- del RamonBB, dilluns faltava massa gent. I es va notar.

Sobretot -deixeu-me que em mulli- es va enyorar l'Enri. Ara per ara és l'home més capacitat per pujar pilotes en condicions.

El problema no és l'Enri que, pobre, no falla mai i a més va avisar!
El problema és que mai saps segur amb qui pots comptar.
La previsió dilluns era de nou jugadors i no es van avisar reforços per no ser massa gent. Al final set i dos d'ells sortint de lesions, amb més d'un mes sense haver jugat. Un altre jugava el segon partit després d'una eternitat amb el genoll fet miques. I un últim reforç que va arribar a la segona part.

Potser s'ha de fer un nou plantejament pels partits que queden i sobretot,
com ja es rumoreja per “l'entorn”, per la temporada que ve.

El proper partit
La setmana que ve NO HI HA PARTIT.
I la següent és vital. Contra Frescos F. C. (a qui vam guanyar amb una dosi de bona sort i un mica de mala llet) arrenca la segona volta. Serà dilluns 18.

Per mi, qui no avisa abans del migdia del dilluns de partit, no juga. Més que res per tenir temps (un parell d'hores!) per avisar a algú.

Però només és l'opinió d'un “mindundi” sense cap validesa legal.
O sigui que, feu el que us vingui de gust.

Crida “El gran repte”
El JoanCa, l'Agus i LoBep ens apuntem a la Lliga “El Gran Repte” de futbol 11, que organitza el Barça i es juga a les instal·lacions de Sant Joan Despí. I la final, al Nou Camp.
Be, el XaviGo també s'ha apuntat. Altre cosa és que vingui!
Ens apuntem a la lliga de Veterans. Cal ser soci del millor equip del món!

Si t'hi apuntes (si estàs llegint això i no ets jugador de Geriatrix F. C. també va per tu!!) he de tenir com a molt tard dilluns al matí, fotocòpia del carnet del Barça, fotocòpia del DNI i autorització signada conforme et puc apuntar a la lliga, a més dels 42 euros de la inscripció (crec que et regalen samarreta del Barça).

També jugaran amb nosaltres dos socis més, un d'ells juga amb DespertaFerro, (recordeu l'amistós a El Masnou?). La resta fins completar l'equip la posa el Club, amb jugadors que s'apunten “sueltos”. Per això cal afegir a la inscripció la posició on vols jugar.

Força Barça! Força Geriatrix!


divendres, 24 d’abril del 2009

Bon partit, mala sort, moltes baixes i poc gol.

Bartulos 5
Geriatrix 3


Dilluns es va jugar un bon partit, però es va perdre.

Les claus (o no!), si cliques.

(Disculpes per fer baixar un nivell en l'ordre d'aparició al blog, de les “bruixes” del LluisCap. Sobretot a la bruixa pneumàtica i viscosa de carn(s) i ossos. No la ha vist ningú, no?)



El partit
Gairebé justos per encarar un partit difícil. Els reforços d'hivern ens estan salvant massa vegades les castanyes i això ens hauria de fer reflexionar. Sobretot als que continuen sense avisar.


El partit amb Bartulos va ser prou bo, d'aquells que no et fa ràbia perdre'ls perquè saps que has jugat força be. Però la sort no va voler estar al costat nostre.

Dos pals i mig i un parell de pilotes que no van entrar encara no sabem perquè i cinc gols encaixats en set contraatacs.

Estem rebent els millors gols de la temporada. Amb Monells i Sant Pol, un cada un per l'escaire. Contra Bartulos un altre i un de xilena enganxat a la rel del pal. Almenys ens els fan bonics.

Es va jugar tocant i tocant. Amb paciència i tranquil·litat. Sense defallir i capaços de remuntar dues vegades el marcador advers. Només en algunes ocasions se'ns en va la bola i decidim que som capaços de fer passades a cinquanta metres en un camp de 56. O creiem que estem capacitats per xutar o passar al primer toc pilotes impossibles. Quant mal està fent el joc del Barça al futbol modest!!

Però res d'això ens ha fet perdre el partit. Hem jugat be i jugant així farem una bona temporada.

Han jugat;
LoBep, Albert, JosepMa, Enri, LluisCap, JordiFace, Jandro i Arturo. A la segona part, amb la lesió del JosepMa, ens hem quedat sense canvis i sense aire.

JordiDo, solidari, ha vingut al partit com a espectador.

JoanCa, lesionat de darrera hora, en té per tres setmanes, anant tot be.

El camp i les matemàtiques
S'ha jugat al camp gran i és cert que li tenim mania i que no ens ha anat gairebé mai be. És dur com una pedra, és enorme i fa una pendent molt bèstia, però...
Segons GoogleMaps, NOMÉS UNA D'AQUESTES AFIRMACIONS ÉS CERTA!

El camp “petit” fa 54'8 x 28'5 metres.
55'2 x 28'9 fan dos dels tres camps “normals”.
El de la porteria del Besòs fa un metre mes d'ample.
El camp “maligne” només fa un metre més de llarg que aquest (56'3 x 29'9).

Segons la mateixa font, el desnivell és similar a tots els camps! Però aquesta dada, per aproximada, no me la acabo de creure massa.

I com és que, només amb un metre més es nota tant?

Algú amb més estudis que jo -fins i tot un mono en té més d'estudis- em podrà corregir fàcilment;
Aquest metre, en realitat són “només” 122 metres quadrats que queden per cobrir. Molt, no?

No tant! És poc més d'un 7% del camp.

El problema real és psicològic. El veiem gran perquè al marge esquerre del camp hi ha una àrea de 560m2 buida, que fa que se'l vegi molt més gran del que és! I jugant de nit amb les línies gastades fa que es perdin més pilotes passades llargues cap a aquesta zona morta.

També el veiem gran i ens fa ràbia perquè ja hi hem perdut massa vegades!!

El proper partit
Venen dos partits a priori fàcils, contra els últims classificats.
O sigui que tenim molts números per perdre'ls...

Juguem en dilluns els següents quatre partits. I entre mig, la setmana de l'11 descansem. Això vol dir que no perilla cap partit de Champions.

Només ho diré aquest cop;
Si ho voleu vosaltres llogo el camp de Masnou i busco equip pel dia 11.
Però ho vull saber aquest dilluns i de boca de almenys set jugadors.

Felicitats a tots els Jordis i que es recuperin els lesionats!

Convoca't!

dimarts, 14 d’abril del 2009

Monells fa ràbia



GERIATRIX - 5
Monells - 3


Monells és un equip incomode. No pel seu joc, fluix i primitiu, basat en intentar defensar amb les ungles i posar a algú davant que faci nosa i marqui encara que sigui de rebot.
Monells és incomode per la seva activitat principal; la protesta.
Són capaços de protestar fins i tot els seus propis gols.


I amb àrbitres com els de Meiland, que els permeten fins i tot l'insult, poden sortir-se'n amb la seva estratègia.


Clica per llegir la crònica.


La història
Monells és l'únic equip amb qui hem jugat en les tres fases. Els coneixem des de el primer dia. Literalment.
Amb Monells ens vam estrenar a Meiland i vam perdre.


De fet a la primera fase vam perdre els dos partits per 1 a 4. Només ens han tornat a guanyar l'últim partit de la temporada passada, on van arribar al màxim nivell de mala educació i manca absoluta d'elegància. Va ser l'únic partit que van guanyar en tota la temporada i nosaltres no ens jugàvem res.

El partit
No es pot parlar d'un bon partit, però si d'un partit correcte.
Tothom va jugar bastant be individualment, però com a col·lectiu vam fer aigües massa minuts.
La “caraja” habitual va costar que Monells remuntés un avantatge de dos gols i ens poses l'ai al cor pensant que ens podien tornar a guanyar.


Al final, van caure en la seva pròpia trampa i van morir ofegats entre protestes i insults. A l'àrbitre li van dir de tot menys bonic, i l'home, anar aguantant.
Amb un àrbitre així et quedes amb les ganes d'insultar-lo tu; Tu descansat i ell callat. Com a teràpia anti-estrés és una bona idea.
No vull opinar dels errors arbitrals. Considero que a quarta divisió de la lliga de veterans de Meiland, no es pot demanar més. Però almenys que tinguin prou dignitat personal com per aturar les faltes de respecte.


Han jugat;
LoBep, JosepMa, Albert, Enri, JordiFace, LluisCap, LuisJo, Edu i Arturo.


El proper partit
Bartulos és un equip desconegut per nosaltres. Estan empatats en el grup de dalt i si els guanyem, els atrapem.
Han jugat fins aquesta temporada en les lligues ordinàries de Meiland i ara s'han apuntat a la lliga de veterans. Poden estar força en forma i per tant, crec que serà un partit difícil.


Desprès d'aquest vindran dos partits a priori fàcils.

Ho hem de posar tot (pebrots inclosos) dilluns 20 a les 21 hores.

Qui ve? (A veure si aquest cop s'apunten més de 2!)




dissabte, 4 d’abril del 2009

Ja hi som!

Geriatrix 2
Sant Pol Traders 3


Geriatrix ha caigut en els errors de sempre.
Ara que havíem après a jugar en el camp gran, quan hi hem tornat hem perpetrat un partit nefast.

Tampoc sabem guanyar quan cal. Aquest partit hauria obert forat i ens posicionaria a prop d'un possible ascens. Ara estem en mig del “mogollon”, en la zona mediòcre.

La sort tampoc ens ha acompanyat i s'han fallat almenys quatre ocasions clares.


Clica.


Conclusions del partit


És evident la falta de gol. Necessitem més que mai la recuperació dels golejadors. Es troben a faltar.
El dia que el JordiFace maduri, es centri i es dediqui a jugar, es pot afartar de fer gols. Fins aquell dia, continuarà deixant-se les botes a casa i el seny al vestidor, i es perdrà en discussions absurdes amb rivals i arbitres, que només porten a perdre la concentració de l'equip i de l'arbitre. I el que és pitjor, d'ell mateix.

S'ha trobat a faltar al JoanCa en la seva nova posició. Ha faltat seguretat i serenitat en el mig del camp. Dilluns tampoc no ve.
El RafaNa està en camí d'adaptar-se a la posició i al futbol7 en general.

Continua notant-se qui es queda a les xerrades post partit i qui no. O no.

Qui no, és capaç d'agafar la pilota i no deixar-la fins haver-la desgastat. A la pilota i al company que corre al seu costat sense rebre-la.
Qui si, tant és. En molts casos encara no té clar que és una paret.

S'ha guanyat en mobilitat en la davantera. El problema és que tothom es mou/desmarca cap al mateix cantó. Com a prova el xoc entre el LluisCap i el JordiFace. Massa vegades veiem a tres corrent cap el mateix costat demanant a l'uníson la pilota mentre algú del mig del camp la puja. Encara no sabem jugar sense mirar la pilota i mirant el company.

És evident que els pitjors partits són els que juguem després d'aturades de la lliga. Tot i això, quan tenim la oportunitat de jugar per no perdre la forma, continuem tenint mandra i no ho fem. Valorem-ho.

I ara, Monells

Jo ja tinc por. Em veig amb poca confiança per guanyar a un dels pitjors equips de Meiland i a qui més ganes tenim tots de guanyar.
I si no m'equivoco, amb l'únic amb qui hem jugat les tres temporades.

Si juguem com dimecres, ja hem begut oli!

Però espero que el partit contra Sant Pol hagi estat un accident.

Qui ve dilluns a golejar Monells?




divendres, 20 de març del 2009

No passa res!


Manchester 6
Geriatrix 3


És el que té jugar contra equips de Champions...
No tothom pot dir que ha jugat contra el Manchester, no?


Són de moment, el millor equip de la lliga -tres victòries de tres-.
Un equip contra qui podíem perdre. No anem malament. Els altres resultats ens afavoreixen una mica i si tot va com ha d'anar, guanyarem el proper partit.

Llàstima de segona part, perquè a la primera es va jugar en la línia de l'anterior partit, es a dir, en la línia correcta.
El que no es tant correcte és que per seguir la “línia” ens passem de la “ratlla”.


Clica!


Geriatrix ha mutat


Geriatrix ha sofert una mutació. Geriatrix era un equip flonjo i feble, que no posava el peu ni per xutar. Ara la tíbia i el peroné del contrari fuig del seu lloc abans de rebre l'impacte, net això si, d'algun dels nostres regis lluitadors, plens “d'ardor guerrero”.

Doncs crec que ens hem passat de voltes.

Geriatrix ha de ser l'equip de la primera part.
Un equip que toqui i estimi la pilota, amb més o menys fortuna i habilitat.
Un equip llest capaç de rendibilitzar les faltes del rival, capaç de veure que cada cop que en rep una, és més a prop de xutar un doble penal.
Un equip que no es deixi encendre per una passió mal entesa i poc controlada, que tingui prou cervell per evitar que en cinc minuts et pitin cinc faltes en contra.
Un equip amb prou maduresa per separar el que el contrari et diu al camp, del que et diria qualsevol “quillo” pel carrer. S'ha de saber callar i respondre jugant be.

I sobretot, Geriatrix ha de ser un equip “Senyor”.

Un equip incapaç de provocar cap “tangana” ni d'entrar en el joc brut i matusser d'anar “a per el rival” amb els “tacos” (orals i sabatils) per davant.

Volem jugar i volem guanyar, però tant nosaltres com ells treballem l'endemà.

Companys, Geriatrix no és això.

I per què, Mister?

A Geriatrix li feia falta una empenta.
És cert que necessitàvem gent amb experiència “futbolera”. Només falta que els més futboleros sàpiguen diferenciar el que és jugar a Regional del que significa jugar a Meiland.

I si algun implicat no ho sap veure, a la segona entrada fora de lloc, el Mister, que ja té la capacitat i el vistiplau de l'equip que l'ha votat, tingui també els “dallonses” de fer els canvis pertinents. Sense por.

I no dic que no es pugui fer una entrada en una situació de perill. El que no es pot fer és un xoc de trens a cinquanta metres de la teva porteria.
O almenys saber veure a qui li pots fer o a qui no. I això es veu.

El Mister també està recolzat per tothom per prendre una altra decisió important. Quan algú ja no pot més i gairebé treu les farinetes arrossegant-se pel camp, l'ha de canviar. Sense pietat. Que descansi i ja tornarà a sortir.

Al futbol sempre hi ha algú que mana. I si a algú no li agrada, que ho digui.
Però fora del camp. A dins, el que diu el Mister va a missa.

Això si, el Mister ha de saber escoltar. Si un entrenador fa sistemàticament el contrari del que se li aconsella, és fàcil que s'equivoqui. Manar/organitzar és un estira i arronsa constant.

Per això, Mister, no et tallis un pel!
No et queixis desprès del partit. Fot un cop de puny sobre la taula abans i durant el partit! I deixa't de collonades de dimissions!

Estem a les teves mans i per això hem confiat i confiem en tu.
No sé si ets el millor, però és el que tenim!

(Nota aclaratòria; Per si no m'he sabut explicar, aquest article no és cap crítica sinò tot el contrari!)

Qui jugarà?

Ja s'han començat a obrir les portes de la infermeria. El Rafa ja ha jugat i molt probablement torna (Oh! No!) LoBep i el LluisCap ja ha dit que probablement jugarà uns minuts.

Per altra banda no sabem com estan els turmells del JordiDo i del Jandro.
Una nota molt positiva és que el darrer partit tres dels lesionats van estar donant suport a l'equip “in situ”.

L'altra nota és que el tercer temps va creixent en nombre i ja ocupem quatre taules. Ja sabeu que a qui no hi és se'l critica cruentament i sense pietat. Vosaltres mateixos!

Han jugat el darrer partit:
JosepMa, Albert, JoanCa, JordiFace, Enri, LuisJo, RafaNa, Jandro, Arturo.

Baixes per lesió:

Agus, JordiDo, Marcos, RamónBB, LluisCap i LoBep

Missing:
XaviGo

Ja ho sabeu! Per tal d'avisar amb temps als reforços, CONVOQUEU-VOS!

(No sé perquè ho dic... Els de sempre ja ho fareu i els de sempre no ho faran...)

dijous, 12 de març del 2009

Un bon principi



Geriatrix F.C. - 5
Frescos F.C. - 1


Dilluns es va guanyar còmodament un partit a priori difícil.
Difícil perquè del “primer equip” de Geriatrix només n'hi eren 6 dels vuit “no lesionats”. I difícil per la joventut de l'equip rival. Al veure'ls escalfar, una suma de “cangueli” i respecte ens van posar al lloc.

Com que a l'equip no hi ha “Boludas” ni “Del Nidos”, amb humilitat i treball es va aconseguir guanyar, i el que és més important, jugar la millor primera part de la història.


Clica!



Una primera part de Champions


Potser perquè Frescos encara estan verds o perquè són així de bones persones. O perquè anaven justos. L'equip nouvingut va deixar jugar i va deixar més espais dels que ens ha deixat mai ningú. I aquest cop ho hem sabut aprofitar.

Potser perquè a falta del RafaNa, a l'equip li calia algú amb més futbol “professional” a les espatlles, que donés més vida al joc de l'Enri i del JordiFace, i va arribar l'Arturo, “el cuñao”.

Potser perquè el JoanCa estava en estat de glòria i a més de fer un extraordinari partit va marcar dos gols com dos sols; el primer, de cap aprofitant una pilota que tothom donava per perduda menys ell, que és l'únic de l'equip que per canviar una bombeta del sostre ha de posar-se de genolls i que per això arriba per dalt on no arriba ningú. I el segon, d'espectacular remat de tacó.

Potser per això, o per alguna cosa més, la resta de l'equip va jugar com mai.
Salvant les distàncies -obvies- els que no vareu estar al partit, veient la primera part del Barça – Olimpique de Lion us en fareu una idea.

De “Chorreos” i “Comeleones”

Geriatrix va començar la fase anterior pensant que seria fàcil. Pensant que només el fet d'haver pujat ja ens donava la garantia de guanyar amb facilitat tots i cada un dels partits. Quan ens en vam donar compte, ja va ser tard. Llavors, quant t'hi va la vida a cada partit, la pressió et bloqueja les cames i ja no hi pots fer res.

Quan abans de jugar pretens que el proper partit sigui un “chorreo”, o una “merendola” amb menjada de melena i cua inclosa, ho tens més que magre.
El “chorreao” acabes sent tu i ets tu qui acaba menjant-li el “rabo” al contrari.

Que ens quedi clar! La lliga és difícil. Casino Cardedeu era un dels rivals assequibles i ja ha “chorreao” per 0 a 7, i el partit que ha perdut ho ha fet només per un gol. I els de Sant Pol ja s'han menjat “el rabo” de Monells.

Al loro!

Qui jugarà?

No pot ser que tenint només 8 jugadors disponibles, el mateix dilluns a les 21.30 no sabem si vindran o no dos d'ells. Jo ja m'he cansat de dir-ho.

Per “organitzar” l'amistós de la setmana passada i per garantir que hi hagués prou gent el dilluns vaig gastar més de 30 SMS i més de 30 trucades. Costa tant enviar un “puto” missatge a temps per saber si es ve o no??? Ja no demano entrar al blog. Només un missatge, un mail, una trucada!

I si es tenen molèsties i no se n'està segur, coi, aviseu abans! En una tarde no es pot aconseguir convèncer a tres “tios” així com així. Tothom té dret a venir o no, perquè ha pagat, però si qui ha pagat no ve, un altre que també ha pagat no pot jugar perquè falta gent... S'entén?

Sembla ser que RafaNa pot estar llest dilluns. El Jandro és segur fins que no torni l'Agus i l'Enri ja sabem que ve si no diu res (i no ha fallat mai!).
Per tal d'avisar amb temps a l'Edu i a l'Arturo, seria bo que tothom digués si preveu venir o no.

Han jugat el darrer partit;
JosepMa, Albert, JoanCa, JordiDo, JordiFace, Enri, Jandro, Arturo i Edu.

Baixes per lesió;
Agus, Marcos, RafaNa, RamónBB, LluisCap i LoBep.

Missing;
XaviGo i LuisJo

Ah! Si algú veu una solució al problema, que ho digui, i si creu que no tinc raó i que ja està be com està, també.

Convoca't!



dimarts, 24 de febrer del 2009

Sense notícies de Meiland

Geriatrix ha tocat fons al perdre per golejada amb els cuers en l'últim partit de la primera fase.
Monells, que fins ara era un equip més o menys simpàtic, va convertir-se en un equip xulesc quan va veure que podia guanyar el seu primer partit en tota la lliga.
És el que passa. Si no estàs acostumat a guanyar quan ho fas no saps com has de reaccionar.


I d'això d'acostumar-se a no guanyar, en podem començar a donar classes...
Clica! (si vols...)


La fi d'una temporada nefasta
Tres victòries al camp, una als despatxos i dos empats. Trist i pobre bagatge.


La primera temporada a tercera ha acabat com el rosari de l'aurora. L'equip ple de baixes, amb la moral per terra i amb diferents conceptes de quin hauria de ser l'objectiu de Geriatrix.
Això últim ha estat important perquè la pilota no ha entrat. Si s'haguessin guanyat més partits, a ningú li preocuparia res més. Però això no ha passat i pot ser que no passi si no aclarim postures. I no cal parlar-ne massa més, que ja n'hem parlat durant tota la lliga (a l'últim post no quedava cap serrell per aclarir, si és que hi havia algun dubte). El que s'ha de veure és que hi ha canvis en la manera de “viure Geriatrix”.
I després de parlar-ne tant, el darrer post-partit es va assemblar massa a la resta de partits. Això s'arrossega des de que Geriatrix és Geriatrix, i si no canvia, no crec que es pugui aspirar a molt més.


En positiu
Comença una campanya que només depèn de la nostra actitud.


El gran avantatge de tocar fons és que ja tenim un punt on recolzar-nos i prendre impuls per pujar a gran velocitat.
Hem vist de que pequem i no podem quedar-nos dient “som així i així ens quedarem”. Hem de canviar.

I ho podem fer! Sense ser cap meravella tenim prou qualitat com per assolir reptes més grans, sempre i quant actuem dins i fora del camp, com a bloc “una-mica-més-compacte”.

Les baixes començaran a tornar i qui més qui menys haurà entomat aquestes “crítiques” en sentit positiu i farà el possible per donar el gir necessari, en la mesura de les seves possibilitats. I si això passa, que es preparin els rivals!


Encontres en la segona fase
A hores d'ara, Meiland encara no ha publicat el calendari

No sabem quan juguem ni contra qui. La quarta divisió ha canviat força des de que hi vam jugar, i ara només coneixem a Casino Cardedeu i als dos companys de descens. La resta són nous.

Apostaria sense massa risc, que aquesta setmana no juguem. Per això m'arrisco a fer una proposta.

Per tal de fer “borrón y cuenta nueva” proposo “El partit del bon rotllo”.
Potser per aquest dissabte és massa just -seria ideal si no hi ha partit de lliga-, però es pot intentar.
La cosa és, jugar un partidet amistòs contra un rival del nostre nivell dissabte/diumenge al matí i fer una calçotada/graellada familiar i col·lectiva. Aprofitar per fer la “foto oficial” amb llum de dia i que els que no ens hi veiem gaire, poder jugar a plena llum. Els que s'estan acabant de recuperar (RamónBB, Agus, RafaNa, JordiDo...) podrien tenir minuts, i els que no poden venir per problemes laborals, podrien jugar una mica.
Els que normalment no es queden després dels partits descobriran que, a banda d'intentar corregir errors, es critica de forma visceral i amb mala llet als que no hi son. Només per això és convenient quedar-se.

Crec que als que tenim nens/nenes els hi pot fer molta il·lusió. Als que tenen novies, potser també.
En definitiva, passar un matí de cap de setmana en família jugant un partidet de futbol.

A veure com està el pati!

Ah! Seria bo que als que us sembli be això del partit, ho digueu als comentaris, i als que no us sembli be, TAMBÉ HO COMENTEU! Més que res, per això d'anar preparant camp, rival, restaurant, i aquestes coses, que no es poden fer d'un dia per l'altre....

divendres, 13 de febrer del 2009

Game Over

S'acosta l'últim partit de la primera fase i no podem parlar d'haver fet una gran temporada. De fet, l'únic objectiu que ens queda, i no massa a l'abast, és quedar tercers per la cua per baixar dignament.
Això només pot passar si Sant Pol perd amb GEC (possible) i nosaltres guanyem a Monells per dos gols o més de diferència.


Havíem d'aconseguir set punts en cinc partits i només n'hem aconseguit un en quatre.
Sustáncia Navarra, que estava en la mateixa situació que nosaltres en el mateix moment, ja han salvat els mobles i mantenen la categoria.

Tenim un problema... o potser més d'un.

Clica! No se si hi trobaràs la solució, però igual s'hi acosta.


Post llarg i possiblement polèmic. GERIATRIXNEWS no se'n fa responsable si te'n sents al·ludit. No va per tu (en particular), va per tothom (en general) i amb esperit de superació.
Si avui estàs especialment “depre”, tens un mal dia o no tens ganes d'encaixar crítiques, si us plau, entra en un altre moment.


Les baixes de llarga durada i la falta de gol
Si tenim poques ganes d'autocrítica, es en el primer en que ens podem aixoplugar.

En teoria hem anat perdent gol des de finals de la temporada passada.
La desaparició misteriosa del Borja (23 gols oficials en els partits que va jugar), la lesió del Ramón-aversivuelvesya!-BB (16 gols, jugant al mig camp) i la de l'Agus (13 en les tres accidentades fases) fa que aquesta temporada, un mig campista que arrenca des de darrere (Enri) sigui el màxim golejador amb 11 gols i el segon, amb 7, un defensa reciclat (LluisCap).

Meeeeec!! Errada!! Parany!!
Si que és cert que ens falta gol, però no és el problema més greu. Som el sisè equip en gols a favor, només dos per sota del cinquè. No està tant malament.
El problema és darrere. Pot ser culpa del porter, un servidor, en un 20 o 30 per cent de casos, si voleu i estirant-ho molt, però hem perdut molts partits per un excés d'esperit ofensiu i un “vamonostósp'alanteee!” i per errades de marcatge. Som el segon equip més golejat, només un gol per sobre de Monells.
Cal construir i solidificar la base defensiva, i després ja veurem que fem davant. A futbol set es pot guanyar lligues amb 2 a 1, 1 a 0, 3 a 2... Com deia l'amo Johan, “guanyes si fas només un gol més que l'altre”.
Però que això no sigui el problema, no vol dir que no necessitem que tornin els lesionats quan abans millor. Us ho imagineu?

El fitxatge “revulsiu” de Rafa-Prosinecki-Navarro de moment ha fet figa. La feina primer i les lesions desprès l'han convertit també en baixa de llarga durada. Com el XaviGo, que potser es farà multimilionari, però jugar, els que es diu jugar.... Fora conyes i sent honestos, molts dels partits que no ha vingut el XaviGo ha estat per problemes de salut.

I per acabar-ho d'adobar, el JordiFace ha estat de baixa els tres darrers partits.

Les incorporacions d'emergència encara no han tingut temps d'ubicar-se.
Dels quatre partits que ha jugat Jandro, ho ha fet estupendament els dos que ha jugat de defensa, però el seu rendiment ha baixat fent-ho en una altra posició. Cal tenir-ho en compte.

Les baixes intermitents
El quit de la qüestió
Sense voler que ningú s'ofengui, és lògic que el que ve cada partit acabi agafant un estat de forma i un nivell que res s'assembla a qui ve un dia si i tres no. A més, això es nota tant en la forma, com en el tacte amb la pilota i en la col·locació en el camp. L'únic secret de la evolució positiva del JosepMa o el LluisCap per exemple, és la constància.

La manca de comunicació
La rèmora eterna

Se que semblo pesat en aquest tema, però un equip que no fa cap tipus d'entrenament abans de cap partit -com és absolutament lògic- necessita algun moment per intentar solucionar errors i corregir posicions. Si això només es fa en els sopars d'equip -dos anuals- resulta insuficient.
La diferència posicional i tàctica entre jugadors com el Mister o el JuanCa, per posar uns exemples, i d'altres menys assidus als “tercers temps” és notòria.
Això no vol dir quedar-se sempre, però si fer-ho sovint.
Hi ha la excepció notable de l'Enri, a qui li calen ben poques correccions.

A més, podríem/hauriem d'aprofitar les jornades de descans de la lliga per fer partidets o entrenaments, sempre i quant això no interfereixi en la vida laboral o familiar. Només són quatre setmanes per temporada i vuit o nou jugadors disponibles dels tretze sembla no ser demanar massa.

Crec que jugar a Geriatrix hauria de suposar saber que NOMÉS un dia a la setmana de TOTES les setmanes -excepte vacances- hi ha partit, i que aquest, sempre que es pugui, dura prop de DUES HORES; mitja abans per canviar-se en calma, poder preparar el partit i escalfar correctament per evitar lesions, i mitja hora després del partit, no tant per “fer amistats” (que per això ja està el Facebook, el messenger, el lloc de treball i el Club Riviera) sinò per fer EQUIP, tècnicament i tàctica i per a fer un bloc sòlid.

Només això ja ens faria pujar el nivell de l'equip molt més del que sembla.

No aprenem dels errors
Evolució zero

És normal si mai s'ha jugat a futbol. Hi ha errors que repetim constantment i els més greu és que costa molt d'eradicar-los. És allò que en el futbol en diuen picardia, que no ho és. La picardia es porta a dins i la solució al que ens passa es pot aprendre.
El pitjor és que aquests errors ens costen gols, i per tant, partits.
El dos darrers partits ha coincidit la remuntada contraria amb errors infantils a l'hora de fer canvis. Dos partits seguits!

Hem d'aprendre que els canvis els hem de fer UN A UN, POSICIÓ PER POSICIÓ, A PILOTA PARADA I QUAN AQUESTA SIGUI NOSTRA! Això s'aprèn a l'escola bressol del futbol.
S'ha esperar a que la bola surti fora o ens facin falta i demanar canvi a l'arbitre desprès d'haver avisat al company i veure que ja està preparat i veure que el teu canvi NO DESCOMPENSARÀ A L'EQUIP.
O millor encara, jo sóc partidari de demanar-ho al Mister i que ell ho gestioni.

Hem d'aprendre que un cop col·locada la barrera en una falta a la contra, no et pots moure! Si tens por, no t'hi posis!

Hem d'aprendre que en situacions on el temps corre en contra, s'ha d'estar molt més atent a totes les circumstàncies del joc, i amb els ull ben oberts quan un company te la pilota. Si la tenim nosaltres, no la hem de perdre de vista!! Badem en fores de banda, sacades del porter, possibles parets, passades a l'espai.... i reaccionem quan ja se'ns han avançat o ja se'ns ha escapat la pilota.

Al contrari de quan defensem. El que menys ens ha d'importar en defensa és la pilota. Correm com a posseïts darrere d'ella i ens oblidem dels jugadors que poden rebre-la. Tres tios nostres a tapar la possible passada, que és on està la pilota, i tres d'ells SOLS per rebre-la. En defensa ens importen ells!! Mirem-los i vigilem-los, que la pilota ja ens arribarà.

Tirem endavant!
“Una fase en el infierno”

Espero que en traiem la part positiva de tot això, que aquesta és la intenció. Espero que hi dieu la vostra i que entre tots, fem que l'equip millori.
Si ens ho volem passar be, ho passarem millor si la cosa funciona i si anem una mica tots a una.

Si penses que tot això no val la pena, perquè total, només vens a passar l'estona i a passar-ho be, valora com t'ho podries passar si, a més a més, guanyéssim!

Fins dilluns!

dijous, 22 de gener del 2009

“Es la uña de Dios”

Amb aquesta sentència va valorar l’Enri el gran partit del LluisCap.
Un partit que es va jugar gracies als “extra-comunitaris” Jandro i Edu ja que les baixes ahir van arribar al rècord absolut; vuit. I el que és pitjor, quatre d’elles inesperades.

Clica per veure la crònica d’un partit excepcional.



GERIATRIX 2 – 2 Banco Guipuzcoano
Un excel·lent gol del LluisCap que val un punt d’or
. Per LoBep.

A les 21.30 tres jugadors de GERIATRIX i dos “extracomunitaris” sobre la gespa i dos jugadors més canviant-se a corre-cuita. Aquest era “l’exèrcit” que havia d’intentar treure alguna cosa positiva davant el segon classificat, i amb la necessitat imperiosa d’aconseguir-ho.

Primera part; la fàbula –real- dels calçots.
Molt ben posicionats i intentant racionalitzar les energies, vam saber aguantar el tipus i anavem creant ocasions. GERIATRIX va saber desfer-se de la pressió angoixant dels “banquers”, que ens cobrien fins i tot el servei de porta.
A mesura que el temps anava passant, els del Guipuzcoano anaven perdent força. I l’Edu també.

El meu amic Ramon –a qui fa massa temps que no veig- es va apuntar al concurs de calçots de Valls. Hi anava ben esmorzat –entrepà de mitja barra amb pernil i pa amb tomàquet i una gerra de mig litre de cervesa- i a l’hora del concurs, sucava pa al romesco mentre deglutia els calçots i no parava de beure vi i menjar pa amb romesco entre calçot i calçot. Va quedar segon.


Ahir l'Enri, que no va parar de córrer i va jugar a la seva alçada habitual, venia de jugar a squash. Com el Ramon, el meu amic, l’Enri no en té prou amb el menú normal. L’Enri s’ha d’atipar be abans de fotre’s un tiberi.
L’Edu, que també va anar a jugar a squash, no hauria de menjar pa entre calçot i calçot! Pobre!! Va fer un gran partit, però a cada cursa li precedia un seguit d’esbufecs que feia patir!!
Això si, va aguantar com un campió i fins i tot va poder marcar en alguna ocasió. Excel·lent el seu treball i el seu ajut.

I es va aconseguir. La primera part es va acabar en el moment just. Un minut més i més d’un treu la "papilla". I com uns homenets! Zero a zero i podíem estar guanyant si l'Albert no hagues tingut temps per pensar en l'última jugada.

I a la segona, el miracle.
Sense dubte, el millor partit del LluisCap. Extraordinàriament disciplinat, lluitador i amb un parell de... pulmons. Ha après a treballar en defensa i ha sabut jugar provocant menys faltes i aguantant més al rival. Pujant a l’atac només quan calia i tornant al primer crit. Està en una progressió envejable.

Però no van ser flors i violes.

La segona part va començar força be. El cansament s’anava notant però semblava afectar més als del banc tot i que tenien un canvi.

Però no cedien en la pressió i hi havia problemes a l’hora de treure la pilota del darrere. Servint de porta, l’Enri cedeix en curt a l’Edu. Les cames ja no li responen com voldria i el control li surt llarg, a dos pams de la línia de l’àrea i a dos metres del millor davanter contrari. L’1 a 0 semblava col·lapsar tot l’esforç fins el moment.

Es va seguir intentant una vegada i una altra. Els dels diners ja no podien pressionar tant. L’Edu revifava de tant en tant i combinava amb el Jandro com si haguessin jugat sempre junts. Però la pilota no volia entrar.

De cop i volta, en una jugada aparentment innòcua, l’Enri, gairebé des de l’altre camp –i quant dic l’altre camp em refereixo al camp del costat!- i a l’alçada de la tòpica línia de mitjos fa un intent de xut a porta. La pilota, més fluixa que forta, s’acosta a la porteria donant petits bots mentre s’escolta el lament del botxí; “Vaya mierda de chut!”.
Si la pilota fa uns 20 cm de diàmetre, el porter en va deixar lliures 21. I per allà va passar. L’increïble empat pujava al marcador.

I aguantant com a valents, veient com anava la cosa, començàvem a donar per més que bo l’empat. Toc i control. Només es va badar –la "pàjara" característica- un parell de minuts. Tot controlat. O això semblava.

En un contraatac “guiputxi”, el davanter se’n va amb certa facilitat d’un Edu ja esgotat. Només té al davant al porter, a qui veu apropar-se ràpidament traient fum pels queixals. Una"mole" de 95 quilos llançant-se –a per la pilota- en la teva direcció ha de fer una mica de por, no? Be, una mica de por i una mica de mal.

Retorçant-se de dolor desprès d’haver aconseguit passar la pilota i impactar amb el peu –si, sense voler, però una mica en planxa- del porter. I penal.
Sincerament, estic segur que hi ha falta, però almenys un pam fora de l’àrea. Però no val a protestar i encara menys si has deixat fora de combat al rival. I era dels bons.
Aquest cop no hi ha miracle –ja se’n han parat dos, de penals- i ens avancen al marcador.

Tot menys la fe. Es lluita amb les forces –poques- que queden sense defallir –o defallint el menys possible-. I arriba la millor jugada de la història de GERIATRIX.
LluisCap agafa la pilota en camp propi i avança. Segur que si haguéssim jugat contra quinze, també se’ls hauria cruspit. Ronaldo contra el Compos, Messi contra el Getafe. Maradona contra Anglaterra; LluisCap contra Banco Guipuzcoano.

Un darrere l’altre, passant entre dos rivals alhora i sortint-se dels següents. Un, dos tres quatre... saltant-se els obstacles com qui passa pantalles a la PlayStation fins entrar a l’àrea.
Aixeca la cama. Carrega l’arma, Carrega l’ànima.
Ho aposta tot al mateix número i confia amb l’única part del seu peu que –creu ell- serveix per xutar. El burxot descomunal s’acosta com una bala al suau llit de la xarxa. Aquest cop si. ”La ungla de Deu” ha impactat de ple amb la maltractada pilota. Com una exhalació. Rassa i potent. I a dins.

Una jugada que culmina el millor partit del LluisCap i un dels més èpics de GERIATRIX. Un partit que hauria pogut decidir Jandro en una de les últimes jugades del partit. I que segur s’hauria guanyat amb –almenys- un canvi. Però tant és. L’empat és boníssim.
Segons les estadístiques “només” ens quedarien 6 punts per la salvació dels 12 que queden per jugar. Cal confiar en alguna cosa més que en la ungla divina.

Sincerament, crec que ho aconseguirem.

Cal mencionar que el partit de tot l’equip ha estat gairebé perfecte. Que res del que s’ha explicat a la crònica no podria haver passat sense la resta de l’equip. Un equip format per LoBep, LluisCap, Enri, el Mister i JordiDo, amb la col·laboració inestimable i imprescindible del Jandro i de l’Edu (és el segon partit dels dos), que per mi –i encara que algú no hi estigui d'acord– podrien venir cada dia.


I dilluns, "Los Torrentes".




dijous, 8 de gener del 2009

Ha nascut l'“Spoon Team” (Editat)


Els efluvis etílics del Limonchelo, la inspiració divina de l'Enri creant-la, el “saber-la interpretar sobre la taula” del Mister o la versió lliure audiovisual del LluísCap. O la conjunció astral i la suma de tot l'anterior.


Tant se val de qui és la “culpa”. La “tàctica de la cullereta” ha donat resultat i s'ha començat l'any amb una victòria tant important com necessària.
Podeu clicar per llegir la crònica del millor partit de la història moniatera i fins ara, el més fred (2ºC a l'inici).


Sant Pol Traders 1 – 3 GERIATRIX
Un pas important per sortir del pou.
Per LoBep

Per fi. Ha costat temps però ja ha arribat el dia.
Si algú encara no ho tenia clar, ahir es va demostrar que jugant amb criteri i seny i no pas corrent i atacant -amb tot l'equip a camp contrari- és la manera de guanyar.

No es guanyen els partits afegint davanters. No serveix! No es guanyen els partits jugant anàrquicament. No es guanyen els partits fent el que a un li ve de gust fer. Ahir es va veure encara més clar, repeteixo, per si hi havia algun dubte. I que descansat m'he quedat!

Sigui la tàctica de la cullereta -efectiva i pràctica però impossible de preparar si no hi ha tot l'equip al voltant d'una taula o algun suport que s'hi assembli- o amb qualsevol altra. Si tothom està ben posicionat i manté disciplina tàctica, la cosa funciona.

I així es va jugar. Un gran partit en general. Un excel·lent partit d'equip amb un afortunat nivell individual. Amb la sort afegida de que al Sant Pol possiblement li faltaven efectius.
Però tan se val. Jugant així es pot guanyar a qui sigui, i si es perd o s'empata, ja no fa tanta ràbia.
Ahir ens van empatar el partit en un contraatac on van quedar dos davanters sols per rematar la pilota a porta buida. I què? Això és futbol. Et poden enganxar a la contra i fer-te un estrip, però si estàs jugant be, això et pot passar una o dues vegades. Si tothom fa el que vol, et passa set cops en un partit i te'n claven sis.

Per això estic content. No per haver guanyat i haver-ho pogut fer per sis a un -si haguessin entrat els dos pals del JordiFace i el JoanCa hagués completat el hat trick- sinó per haver jugat així.

Fins i tot el LluisCap es va contenir i només es va “mig-escapar” una vegada, només va fer un toc d'esperó -que li va sortir força be- i només va fer dues faltes per un mal entès sentit de l'anticipació. Un bon bagatge!
Fins i tot el LluisJo va aixecar el cap alguna vegada i va passar alguna pilota.
Fins i tot jo no vaig fer cap cantada i en vaig parar alguna de les que gairebé sempre entra.

Excel·lent partit de tot l'equip, amb un JoanCa bi-golejador, jugant en una posició més avançada que la habitual i que, sembla, li és més favorable.
El JordiFace, amb un gol d'impecable llançament de falta amb estratègica amagada del JoanCa inclosa, hauria pogut sortir amb un hat trick si li donen per bo el gol fantasma -després d'un altre llançament directe al travesser- i li entra algun pal.
Per altra banda, el JordiDo es converteix en el millor assistent de l'equip, donant més assistències que el RACC en setmana santa.
Enri, en el seu nivell estratosfèric. JosepMa en línia ascendent, convertint-se en el “millor fitxatge defensiu” de Geriatrix. Marcos esperant el dia que tingui una mica més de sort cara el gol, que va buscar sense defallir i que va estar a punt d'aconseguir.
I el Mister, l'artífex de la “cullereta”, en un dels seus millors partits sobre el camp i fent be la seva feina d'organització.

Si seguim així, si no ens ho creiem, si no caiem en l'eufòria, podem fer alguna cosa més que mantenir la categoria.


Descans? Que ve de pujada!!


Apretadets. Així estem en la classificació. Quatre equips en un puny, amb un punt de diferència i GERIATRIX a un punt del cinquè lloc.


I ara s'acosta l'hora de la veritat, ja que hem de jugar entre nosaltres i s'acaba el bròquil.

La setmana que ve hi ha descans. Com sempre en aquests casos proposo de trobar-nos per jugar un amistós o per entrenar, sobretot portant unes quantes setmanes sense jugar i veient la que ens ve a sobre, que és la següent;

Dimecres 21, Banco Guipuzcoano, segons a un punt dels primers.
Dilluns 26, Los Torrentes, a hores d'ara rivals directes, sisès i a un punt.
Dimecres 4, Sustáncia Navarra, ara amb els mateixos punts que GERIATRIX i un partit menys.

Desprès G.E.C. (líders) i Monells (cuers) i ja està.

Creus que hauríem de quedar la propera setmana per fer alguna cosa esportivament parlant? Vens el proper partit?





dimarts, 23 de desembre del 2008

Amb el Balaguer, ens toca la grossa

Acabem 2008 anant com una moto!

Balaguer Center 0 – 3 GERIATRIX (N.P.)


El Pare Noel ens porta tres punts al sac i acabar l'any sumant tres punts no és cap mala cosa ni que sigui com a regal, lot o “aguinaldo” nadalenc!


A veure si aquests 7 punts en quatre partits són el primer pas d'un 2009 geriàtricament gloriós.


Aneu en compte amb els excessos (només estan permesos els alcohòlics i només si no s'ha de conduir!), que el primer partit portarem la bàscula!


I que el 7 de gener, com a regal de reis, caiguin els tres puntets amb Sant Pol Traders!


BONES FESTES!



dilluns, 22 de desembre del 2008

Un empat que queda curt

L'allau de notícies generades aquesta setmana (sembla que el LluisCap té poca feina -a més de ganes de posar-se ens jardins de forma involuntària-) i la dificultat per trobar un moment han retardat la publicació del post del partit més del que hauríem volgut.

Per fi s'ha fet el sopar de Nadal amb una notable convocatòria i amb un final de festa més aviat justet en número.

Al que anàvem;
Clica per la crònica!




GERIATRIX F. C. 2 – 2 F7 San Miguel
Un puntet més.


El partit contra F7 San Miguel va començar com sempre. Un matiner gol “tonto” i a patir!

Els Miguelers treuen de banda a l'alçada de l'àrea i troben només l'oposició del JoanCa que cobreix la sacada -be-, gairebé a dos metres del que treu. Dos tios sols, sols, sols -només una vegada en la història algú ha estat més sol! - i el Bep que surt a la desesperada a cobrir-ne a un d'ells. Lamentable si el porter ha de fer tasques de cobertura! ... I el 0 a 1.

L'equip va reaccionar i va aconseguir remuntar el partit, primer amb un gol del Marcos aprofitant el rebuig del porter en un potent xut del Rafa i després, la jugada que ja s'està convertint en clàssica; assistència del JordiDo i remat de l'Enri.

No es va saber aprofitar l'avantatge al marcador ni tampoc que el contrari estès asfixiat per la manca de canvis. No vam saber aprofitar l'avantatge de tenir tres jugadors de refresc i vam cometre de nou els errors de canviar massa jugadors de cop sense pensar-ho. Hauríem d'aprendre a gestionar la banqueta quan hi ha tres reserves -per mi, la quantitat òptima-, sobretot si els altres treuen l'anima per la boca.

El Marcos va enviar al travesser un xut a escassos metres de la porteria, en un lloable intent de col·locar-la per l'escaire. I el LluisCap, que si tingues la capacitat de "pensar el futbol" a l'alçada de la seva capacitat pulmonar seria brasiler i es diria Dani Alves, va cometre algunes faltes.

I va ser de falta. D'estratègia escatològica, (perquè va ser per cagar-se!). El que millor xutava dels Miguelers (va fer un pal treient de porteria en un dels nombrosos xuts que va intentar) va fer un xutet/passada de canari que va anar a parar al seu company, a un metre de la porteria i absolutament sol, sol, sol -aquest sí que és el tio que ha estat més sol del mon- que només ha d'aixecar una cama per fer-se una “auto-sotana” que acaba en el gol de l'empat.

Que es va jugar una mica millor? No ho se, crec que no, però podria ser.
Que el punt aconseguit i els resultats dels rivals directes ens van be? Per descomptat.


Però, a mi personalment, em deixa molt mal regust veure com partit a partit es cometen els mateixos errors, sempre en la mateixa zona del camp i que encara es discuteixi si s'ha de jugar més a l'atac o no, o que s'ha de pujar més...

Deixem-nos de collonades! Amb una mica més d'atenció i una defensa un mica més guarnida, hauríem guanyat el partit segur. No som el Barça ni el Madrid. Som Geriatrix i hem de jugar al que hem de jugar; assegurar darrere i davant, ja arribarem! I si no, repasseu estadístiques.